Gelatina de fruits del bosc... La creativitat ve quan no la busques!

Sense més preàmbuls que dir que la foto està feta des de dalt perquè el senyor Ximximiri no em digui que sempre les poso en la mateixa perspectiva (i que no li agrada) i que val la pena menjar molts fruits del bosc, que són molt i molt sans, us adjunto la recepta (m'han dit que, a vegades, m'enrotllo massa al blog...).


Ingredients:

- Dues tasses plenes de fruits del bosc variats (jo els he comprat congelats):  aranyons, mores, gerds...
- 1/2 litre de llet de soja
- Dues cullerades de sucre morè
- Un sobre d'agar-agar en pols
- Melmelada d'aranyons salvatges per acompanyar (jo compro la de Bonne Mamman, és boníssima!)

Preparació:

- Mesclem la llet amb el sucre i hi disolem el sobre d'agar-agar en pols en la llet freda (o natural).
- Sense deixar de remenar, ho posem al foc fins que bulli. Aleshores abaixarem el foc i ho deixarem dos minuts més (atenció que quan bull, la llet puja i vessa!)
- Repartirem els fruits del bosc per una font (més o menys grossa en funció del gruix que volguem donar a la gelatina).
- Passats els dos minuts, abocarem la mescla per sobre dels fruits dels bosc, ho taparem i ho guardarem a la nevera.
- Al cap d'unes dues hores, ja ho podrem menjar acompanyat amb la melmelada d'aranyons (jo també hi he posat una mica de xocolata negra).

Suau, sa, refrescant i fàcil!

Prismàtics de Palamós

Ideals per a vigilar els nois macos a la platja

Us preguntareu per què es diuen així... La forma és força delatora de la primera part del nom... però, i Palamós per què? Perquè vàren ser fets a Palamós? Perquè són típics d'allà? Perquè a l'Elena li ha donat la gana? Més aviat aquesta última opció... (i la primera també una mica, clar...). Es diuen així perquè estàn fets amb mousse de gamba de Palamós. Aquests rotllets (o prismàtics) formen part de les receptes de vacances (moltes d'elles reivindiquen el consum de proximitat, i no és difícil tenint les delícies que tenim al nostre país).

Sense més rotllos pesats:

Ingredients:

- Llàmina de pasta de full (casolana o precuinada)
- Mouse de Gamba de Palamós
- 2 salsitxes de frankfurt (en aquest cas, d'indiot)
- 4 pomes
- 1 cullerada de sucre morè

Preparació:

- Pelem les pomes, les tallem a trossos (traient el cor, no sigueu bèsties) i les posem en una olla cobertes d'aigua (la justa per a tapar-les però no més). Afegim el sucre i posem a coure a foc lent una mitja hora/tres quarts.
- Desenrotllem la massa brisa i l'untem tota amb mousse de gamba de Palamós.
- Posem un frankfurt a cada extrem de la massa i comencem a enrotllar-lo cap al centre de la llàmina. Quan hi arribem, ens parem i enrotllem l'altra salsitxa. Un cop les dues parts han estat enrotllades (amb pressió suficient per a que no s'obrin al forn), tallem els extrems sobrants de massa i comencem a tallar els prismàtics amb un gruix d'uns "dos dits" (aquesta és d'aquelles situacions en les que utilitzo "l'ullímetre").
- Posem al forn preescalfat a uns 170ªC (o la temperatura que digui el fabricant de la massa) i ho deixem fins que es comenci a daurar.
- Mentrestant, apartem les pomes del foc i les triturem amb la batedora de mà. Tastem i rectifiquem de sucre, si cal i ho reservem a la nevera per a que es refredi.
- Quan estiguin cuits els prismàtics, ja els podem treure del forn i deixar-los refredar una miqueta (no massa).
- Servim els prismàtics amb la compota de poma.

J'ai une vache laitière/Ich habe eine Milchkuh

Berna

Carrer de Berna, capital Suïssa... Preciosa...

I bé, com us vaig dir, tinc molt temps a recuperar! Aquí quatre detallets de Suïssa... Un país si més no, curiós! El meu germà (que viu allà) diu que tenen el millor i el pitjor de la humanitat... Els que en volgueu conèixer una mica més, entendreu per què... :P

Ai... la Fondue (que, per cert, la vàrem fer en una mena de granja, a les menjadores, després de passar per la carretera que es veu a la foto... Sona bé, no? La veritat és que va estar-ho... Però, senyors... La fondue no és el meu plat predilecte, que diguem... A més, em vàren dir que aquella no era especialment bona... 

Camí de la fondue (hi havia un tallant de muntanyes impressionant però no em vaig quedar amb el nom...)

També vàrem menjar Rösti, que és una espècie de truita de patates però sense ou, típica d'allà i aquesta mena de "cagallons" (se que no és un nom molt apropiat per un menjar) dels quals no recordo el nom (era un nom alemany començat amb S i amb alguna o am dièresi pel mig... :S) que estàven fets amb farina, farina de blat de moro, verduretes i poca cosa més. Ah, i, com no, xocolata amb llet de les vaques suïsses!

Rösti (esquerra) i aquell plat començat amb S...

Els supermercats (allà n'hi ha dos que tenen el   monopoli i que, evidentment, són suïssos), tenen àmplia varietat de productes ecològics a preus similars als no ecològics (allà tenen molta més consciència d'ecologia que aquí... Moltes plaques solars, producció ecològica, reciclatge, bicicletes...). Val a dir, però, que a la vegada que tenen molta consciència ecològica, també tenen molta botiga cara (d'aquelles que es veuen a les grans ciutats i que no hi entra qualsevol) i força "tonteria" d'aquest estil... A mi em va més la part de muntanya ecologista però hi ha d'haver de tot... 

La fondue

Sabíeu que...

Esmorzant 

- Tota Suïssa està reproduïda a sota terra, amb refugis antinuclears per a salvar la pell dels suïssos en cas d'accident nuclear a Alemanya o França (plenes de centrals)? A més, cada any, passen revisió dels búnquers  per tal de comprovar que tots estàn provistos de menjar no caducat (i d'altres materials necessaris, com en el cas dels hospitals) per a sobreviure durant 6 mesos.

- La sanitat pública a Suïssa no existeix? Tot va per mútues i si un no suís es posa malalt i no té mútua NO l'atendràn? Encara el podràn retornar al seu país...
- Les bosses de rebuig valen 4 francs per tal que la gent no les ompli amb deixalles que no siguin de rebuig?
- Tots els homes suïssos d'entre 20 i 40 anys han de fer el servei militar 15 dies l'any?

Les vaques del prat de la fondue i el tallant impressionant.. :S

Jo tornem a ser-hi!

I bé... No se ni per on començar... Les vacances han sigut molt intenses i molt, molt profitoses... Però aquest no és un blog per a explicar la meva vida sino per a penjar-hi coses relacionades amb la cuina... Com que he passat uns dies culinàriament diferents (però actius), he fet moltes fotos diferents... Començarem per les coses de casa... El recuit de Fonteta. No se si l'heu tastat mai però val realment la pena (encara que no us agradi el recuit)... a mi el mató i el recuit m'agraden però ara... ara he descobert la perdició! La primera setmana de vacances, abans de marxar cap a Suïssa, vàrem fer ruta per l'Empordà... Fonteta i Torrent vàren ser dues parades obligatòries. A Fonteta, recuit i a Torrent, confitures! Us passo l'enllaç del museu de la confiitura, un espai petit, petit però on hi venen confitures interessants! Les dues imatges que us poso són de recuit de fonteta amb plàtan, melmelada de fruits del bosc i compota de poma espolvorejat amb cereals d'esmorzar triturats (que són opcionals i jo no tornaré a posar...) i l'altra és de recuit de Fonteta amb confitura d'arròs amb canyella del museu de la confitura de Torrent.

Visita obligada (o, almenys, MOLT recomanada)



Fins ben aviat! ;)

Toca descansar!

I bé, com que veig que tothom està de vacances, em sembla que jo també faré un "parón"... Encara estaré per aquí uns dies així que aniré fent cosetes però us les penjaré totes passat vacances... A més, me'n vaig de visita a Suïssa així que, algun formatget o alguna xocolata (així com alguna foto d'aquells paisatges de postal) també cauràn!

Espero que tingueu tots unes molt bones vacances i ens veiem ben aviat amb noves receptes, racons, idees, etc.

Per cert, la foto és d'alguns dels meus "pinillos" en el reciclatge (haig d'afegir que no tot és reciclat... les espelmes blanques, les que estàn una sobre l'altra, no ho son!).

Ara sí!

BONES VACANCES!!

Al Rababa, restaurant libanès a Sabadell

Al Rababa és un lloc petit i amagat que val la pena descobrir... Haig de reconèixer que sóc força fan de la cuina del Pròxim Orient, però, com a fan que sóc, n'he probat bastanta i Al Rababa mereix una entrada al blog... Sempre que hi he anat (massa pocs cops) he demanat convinats (els mezzes vegetarians o el plat convinat). De postre, baklava o iogurt... I tè! Si haig de dir-vos la veritat (i prometo que no tinc comissió), no hi ha plat que no m'hagi agradat (alguns m'han encantat, d'altres només m'han agradat però CAP m'ha desagradat). Us recomano la mussaka (per aquí ja em demanen que n'aprengui a fer... I no tinc ni idea ni per on començar) perquè no és la típica mousakka que coneixem o que ens imaginem (albergínia amb patata i carn picada gratinada), és una altra idea... més com una albergínia a la cassola o què se jo... Em declaro incapaç de dir com ho fan per que quedi un plat tan melós i ben integrat!

Tampoc us podeu perdre l'hummus ni la crema d'albergínies, ni el falafel... És que no us podeu deixar perdre el restaurant!

I què dir del servei... Una noia molt agradable que, de ben segur, vetllarà per a que passeu un bon àpat!

Ah, i per la butxaca no us preocupeu, la relació qualitat-preu està més que bé!

Personalment, penso que a Sabadell és complicat fer pujar un negoci que se surt una mica de la normalitat o del que és "de tota la vida" i això em posa una mica malalta... És per això que penso que, entre tots, ens hem de passar aquests llocs (siguin restaurants o siguin el que siguin) que ho tenen una mica més complicat pel sol fet de no servir pa amb tomàquet, paella o gaspatxo (que, no ens confonguem, també m'encanten). Jo estic oberta a propostes!

Fins ben aviat!


Per cert, avui la foto tampoc és meva... Ja em perdonareu però ahir em feia vergonya treure la càmara i començar a fer fotos al menjar... M'haguessin pres per boja... ;D

Torrada amb mermelada de l'avi i crema de llet

Aquesta torrada està inspirada en la tatin... Se que no té massa a veure, però la mermelada de prunes i canyella em va recordar a aquest pastís deliciós i vaig decidir posar-hi crema de llet. El pa és alemany i aquest no és fet a casa, és d'un forn de pa que m'ha cridat l'atenció, és una franquícia així que en podeu trobar a diverses ciutats (és aquest). La mermelada és conseqüència de l'excedent de prunes del pruner de la meva germana Maria (els que em seguiu pel facebook, ja en vàreu veure el cistell... Els que no, us penjo la foto més aball! jeje).

Mermelada de l'avi:
(aquest nom li he posat perquè resulta que al nostre avi patern només li agradava aquesta mermelada... I a la meva germana també!)

Ingredients:

- Prunes pelades i sense pinyol
- La meitat del pes de les prunes en sucre
- Una cullerada (aproximadament) de canyella en pols

Preparació:

- Posem tots els ingredients a la panificadora o termomix o... al foc i a remenar!


Senzill però requereix paciència!


Sento la brevetat del post, avui tinc moltes coses a fer... I aquest post és més per "lluir" esmorzar que per a donar-vos una gran recepta... Ja em perdonareu... :S

Bona tarda!!