diumenge, 8 de juliol del 2012

Les meves primeres croquetes



Abans que comenceu a murmurar que quina classe de croquetes serioses són aquestes que estàn arrebossades amb molles de pa més grans que un rodó de mig, deixeu-me que li doni les culpes a la meva picadora (ella no es queixa i m'hi puc ficar...). El cas és que el pa no era el millor del món i, a sobre, la picadora anava a mig gas, de manera que l'arrebossat ha sortit com ha sortit... Per la resta, puc assegurar-vos que eren delicioses!

La recepta base o, més ben dit, els ingredients base, els he tret d'un llibre del que tots haureu sentit a parlar i és: La cuina de l'àvia Remei... D'aquells llibres que et recorden el munt de plats que les àvies sabien preparar i que tu no has preparat mai... I un d'ells era les croquetes... Les proporcions les he agafat jo amb un medidor força precís que es diu "ullímetre", però intentaré plasmar amb exactitut les proporcions que he fet servir.


Ingredients:


- 1 ceba tendra
- 3/4 de got de llet
- 2 cullerades plenes de farina de blat de moro
- 2 cullerades plenes de farina de blat.
- Nou moscada (un pessic... generós)
- Pollastre rostit (o el que tinguem) 
- 1 ou
- Pa ratllat
- Oli d'oliva


Preparació: 


- Piquem la ceba i la sofregim. 
- Quan comenci a estar toveta, li afegim la llet i remenem. De seguida li afegim les farines i el polsim de nou moscada. 
- Deixem que espessegi sense parar de remenar, quan la pasta se separi de la paella, l'apartem del foc i la posem en un recipient. 
- Quan s'hagi refredat la massa, comencem a formar les croquetes que arrebossarem primer en pa ratllat, després en ou i, finalment altre cop en pa ratllat. 
- Ja les podem fregir o posar al forn. Si les fem al forn, hem de recordar de girar-les i coure-les per l'altra banda, perquè quedin torradetes pels dos costats. 

5 comentaris:

  1. el que importa és el gust! estaven bones oi? doncs ja està! dels errors se n'apren, ja veuràs com la propera et surtiran amb un aspecte millor que les del millor restaurant!! felicitats per les teves primeres croquetes, sempre ha d'haver-hi una primera vegada en tot no? petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Eren boníssimes!! Ara només em falta comprar-me una bona picadora! jajaja Moltes gràcies per estar sempre aquí, Roser! ;)

      Elimina
  2. A mi són les croquestes que més m'agraden, les que són una mica boturudes! Sembla que es disfruten més! Molt bo, això d'afegir-hi farina de blat de moro, no ho havia sentit mai!!! petonets i amb energia, ja tornem a ser aquí!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment sí... A mi també m'agraden més així "mal fetes" i, poca broma, això que el pa ratllat sigui més aviat pa tallat a trossos, també li dóna un cruixent interessant... :p

      Elimina
    2. Marina, no puc accedir al teu blog, em surt com si fos perillós... Saps què passa?? :S

      Elimina