"Sushi" dolç

Em sembla que la foto parla per si sola... No té més complicació que la que veieu... La idea la vaig treure d'una fotografia que vaig trobar a Pinterest... La recepta que vaig veure ho feia amb crema de cacauet, però en aquests moments no en tenia i, a més, no és un ingredient que aquí es faci servir massa... De manera que ho he substituït per melmelada de gerds. 

Per l'arròs inflat podeu comprar d'aquell dels cereals per nens que no se com es diu... El meu és arròs inflat a seques que he hagut de posar una estona al forn amb una mica de sucre per a que fos més cruixent. Això sí, un cop ho hagueu fet, serviu-lo immediatament perquè si no, l'arròs s'estovarà i perdrà molta gràcia!

Res més, que tingueu un feliç pont els que en feu! Jo prendré moltes infusions per al refredat a veure si puc gaudir-ne ni que sigui una mica! :D

Una mica de tot... I molt de res!

Alguns potser us heu preguntat què ha passat amb mi... I és ben normal... Més d'un mes sense actualitzar (acostumada a fer-ho cada dos dies...). Doncs bé, el tema és que he començat el curs..: I aquest curs no és com els altres... L'altre dia mirava l'agenda i vaig veure que no hi ha hagut ni una sola setmana des del setembre en la que no tingués algun exàmen, treball o exercici (com a mínim) per a fer...Així que ens toca apretar colzes... Així no hi ha qui cuini acuradament! El que sí que he fet és preparar regalets... La gent me'n demanava i jo els he fet... A més, aquest dissabte vaig fer un "intensiu de costura" amb la Maria, de Marialitats, qui, a més de ser una persona super creativa i bona costurera, té un cor enorme... I, bé... també val a dir que no sóc massa objectiva (no ho digueu a ningú però és que és la meva germana...). El cas és que vaig voler fer aquests subjectadors de xumets per a tres dones properes i estimades que han de ser mares per primera (o segona) vegada. 

La foto de sota és un kit d'aperitiu de Camembert i de bastonets de pa que em vàren encarregar per unes companyes de feina de la meva mare i, la última, és una creació que he fet a partir d'un post que vaig veure per internet... És super útil per a penjar els anells quan et vas a rentar les mans o per rentar els plats!

Com veieu, ja que no tinc temps per cuinar, dedico estonetes petites a anar fent coses d'aquestes.. Per vacances de Nadal, serà un altre tema! :D

Molt bona tarda a tothom!!

Sóc de castanyada, però no podia resistir-me a això!

Em direu que no són mones?? I la veritat és que a la SandeeA de La receta de la felicidad, li vàren quedar molt molt millor... És d'aquí, d'on vaig treure la recepta...

El dia de la castanyada vaig tenir un sopar i tots haviem de portar alguna cosa... Jo em vaig oferir per portar canapés i amanida, però els canapés vàren triumfar moltíssim més! Són fàcils de fer i queden bons!

Aquí en teniu la recepta:

- Sobrassada
- Formatge d'untar
- Palets de pa d'aperitiu
- Fulles de julivert
- Massa de pizza ( o trossets de pa, torradetes...)

Preparació:

- Tallem la massa de pizza en porcions i en fem boletes que aixafarem amb els dits per a que quedin en forma més o menys rodona i plana. Les posem al forn preescalfat a uns 180ºC.
- Barrejem amb una batedora elèctrica (o amb les mans, força i paciència, que és com ho vaig fer jo) la sobrassada i el formatge, que han d'estar a parts iguals. Ho reservem a la nevera 1 hora (com a mínim, jo ho vaig deixar tota la nit).
- Quan les torradetes de massa de pizza estiguin cuites i fredes, traiem la barreja de sobrassada i formatge de la nevera i n'anem agafant miques fent boles de la mida (com a màxim) d'una pilota de golf. Per aquesta operació és millor que tingueu les mans mullades.
- Posem cada bola sobre una torradeta i l'aixafem lleugerament amb el dit.
- Rentem bé les fulles de julivert i les anem separant de la tija.
- Posem un tros de palet d'aperitiu clavat amb una fulla de julivert a cada bola i, amb un escuradents humit, anem fent les ratlles que donaràn efecte de carbassa.
- Ho guardem a la nevera fins que ho haguem de servir.

Per a dies freds, esmorzars calentonets!

Després d'uns quants dies sense publicar, torno per a presentar-vos el meu esmorzar d'avui! No se ni si es pot considerar recepta però jo ho intento, a veure si cola! jeje 

Últimament, quan més gana tinc del dia és al matí, de manera que també és quan més ganes tinc de provar coses diferents... I... Qui ho ha dit que un "dip" de formatge no es pot menjar per esmorzar? Apali, aquí us deixo l'invent!

Ingredients (les quantitats van al gust):

- Formatge camembert

- Formatge Roquefort

- Anous

- Pinyons

- Aranyons secs

- Xarop d'atzavara (si no en teniu, podeu fer servir mel)

- Bastons de pa

Preparació (tan fàcil com):

- Preescalfem el forn a uns 150ºC.

- Tallem el formatge camembert a trossos i els posem al fons d'una font per anar al forn. 

- Esmicolem el roquefort i el repartim per sobre del camembert.

- Repartim les anous, els pinyons i els aranyons per sobre i ho posem al forn uns 10 minuts.

- Ho traiem del forn i hi posem un raig de xarop d'atzavara per sobre. 

- Ho servim immediatament acompanyat amb els bastons de pa.

Ho he provat amb camembert sol però no és tan bo ja que el roquefort li dóna un toc "fortet" que compensa la dolçor de l'atzavara.

A mi no em mireu... va ser la meva mare!

La culpable que jo estigui avui aquí (en tots els sentits) és la meva mare... Ella té moltes qualitats però una d'elles és la de ser una gran apassionada de la lectura... De manera que, sempre que pot (i menys del que ella voldria), regala llibres... Aquest és (tal i com diu el títol) el MEU primer llibre de cuina... I ja us debeu imaginar QUI me'l va regalar...

Li estic eternament agraïda per les moltíssimes coses bones que m'ha ensenyat... Ens assemblem molt i això ens ha portat molts malentesos i "rifi-rafes" però també a compartir molts moments especials i a que li seguís els passos en moltes coses (entre elles, la professió... de les més boniques que se m'acudeixen).

Avui la meva mare m'ha encarregat uns pastissets per a compartir amb les seves fidels amigues (en té moltes i per algún motiu serà)... Són "Whoopie Pies" de crema de xocolata i la recepta l'he tret d'aquí. És una reepta senzilla, senzilla... És el primer cop que la preparo, però per a que no se m'acusi d'utilitzar a la meva mare i les seves amigues de conillets d'índies, aviso que els he tastat... i... mare meva... segur que repeteixo!)

Doncs bé, acabo el post enviant una forta abraçada a la persona que m'ha ensenyat que el millor que es pot tenir és el cap clar, el cos sa i el cor gran! Gràcies, mare!

Feliç cap de setmana!

Chai de rooibos i scones... Tot casolà!

S'ha acabat el cap de setmana... Quin remei? Però jo estic contenta, començo la setmana amb energia! I és que he passat un cap de setmana molt agradable... Dissabte vàrem anar a fer els turistes per Barcelona i realment, jo personalment en vaig treure força coses interessants (llocs, algun ingredient, menjars nous, etc). Eren les 11:30, aproximadament... M'havia llevat a les 7 per anar a comprar al mercat i tenia l'esmorzar als peus i una son que no m'aguantava... Vàrem aparcar i vàrem decidir anar a fer un cafè. El local (molt interessant, per cert... ja us en parlaré en un altre post) tenia un munt de coses bones.. què dic bones? Boníssimes! I entre totes les delícies quedaven dos Scones... A mi mai m'havien cridat l'atenció, la paraula "scone" em recordava a "stone" i, no se per què, m'imaginava que havien de ser uns panets-galeta durs com una mala cosa... Però ja que els tenia allà, vaig decidir tastar-los... No fos que m'agradessin... I oh i tant que em van agradar! Em van enamorar! Lluny del que jo m'imaginava, els scones són uns pastissets flonjos i cremosos que se't desfàn a la boca...

Després vàrem passejar per zones conegudes i d'altres no tant i vàrem descobrir un munt de coses interessants, però jo ja frisava per arribar a casa i buscar la recepta dels brioixets escocesos que m'havien robat el cor... El diumenge m'hi vaig posar i... Aquí en teniu el resultat... No us penjaré la recepta (encara) perquè penso que són molt millorables, així que buscaré la recepta que millor em quedi i us la penjaré o us la passaré per mail als que hi estigueu interessats...

El Chai també el vaig fer jo i la recepta és força de collita pròpia... Sí que és cert que la idea la vaig treure d'aquí, però l'he canviat tant que no se ni si en podem dir "chai". L'he fet amb Rooibos per a que no fos excitant (però sí molt ric en antioxidants).

Aquí teniu la meva recepta de Chai, de la qual estic molt orgullosa perquè ha quedat deliciosa (a casa meva, l'hora del tè és a les 15h... què passa? jeje).

Ingredients:

- 4 cullerades de Rooibos
- 14 llavors de cardamom
- 12/14 claus
- 4 culleradetes de sucre morè
- 2 tasses d'aigua
- 1 tassa de llet

(cal tenir en compte que les quantitats de sucre, aigua i llet són per a dues tasses però ens sobrarà preparat per a d'altres ocasions)

Preparació:

- Posem en un morter les llavors de cardamom i les piquem per a obrir-les. Les buidem al morter i llencem l'esclòfia (a casa meva se'n diu així...).
- Separem les boletes dels palets dels claus i posem les boletes al morter. Els palets els llencem.
-  Ho piquem tot amb la ma de morter.
- Afegim el Rooibos i ho remenem tot. Ho guardem en un pot de vidre o una llauna (això seria l'ideal).
- Quan volguem preparar-ho, posem en una olla (Recomano que sigui grossa), l'aigua, la llet, una cullerada o dues de barreja de Chai i el sucre i ho posem a foc màxim fins que bulli (quan això passi, haurem d'estar atents a abaixar el foc ja que la llet fa molta escuma i puja molt i sovint vessa...). Ho deixarem bullir uns minuts.
- Ho apartem del foc, colem amb un colador i... a esperar a que es refredi!

Menjar en pots... Les carmanyoles ecològiques!

Fruites en conserva

Berenar ràpid de fruites, iogurt i cereals

Cafè amb llet en pot (i entrepà de pizza amb albergínia especiada)

Com heu pogut veure els que m'aneu seguint per aquí i sobretot pel facebook, fa un temps que m'estic aficionant a fer servir els pots de vidre d'alimentació com a carmanyola, got o inclús font per a fornejar... I és que per mi ha sigut un gran descobriment (sembla mentida, oi..? Una cosa tan sezilleta...). I és que no només és econòmic i ecològic sinó que, a més, és divertit!

A més, ja he vist algun blog que comparteix aquesta aficció amb mi! :D

Només tinc UNA mania a l'hora d'utilitzar-los... No poden tenir rastres de l'etiqueta antiga! No m'agrada gens... Se que és un aspecte purament estètic però en la cuina, l'estètica també és molt important i no la passo per alt, en aquest cas... A vegades, inclòs hi poso etiquetes noves... Però no em veureu utilitzar un pot per a cuinar, menjar, regalar (ni que sigui a la meva mare) que tingui restes d'etiqueta (els pots dels que no hi ha manera de desincrustar el paperet blanc, els utilitzo per a guardar-hi coses dins de l'armari i que no es vegin...)... El que us dic... manies...

Us suggereixo que ho proveu! ;)

Amanida montseny en pot

Mossega-xups de plàtan amb suport de pot de llenties (amb llenties crues)

En la propera entrada, otorgaré el premi que he rebut (per varis costats)! :D

Cors farcits de dolçor...

 Quin títol més cursi m'ha quedat... Ho reconec... Intento que sigui més "pastelorro" i no em surt... Però mira... La forma de cor, el divendres, la xocolata... M'ha posat tontota... En fi, aquest és un berenar/esmorzar o pasta de tè fàcil, fàcil i ràpida, ràpida per a fer en dies d'aquells en els que vols quedar (i menjar) bé però no tens ni temps ni ganes de posar-te a pesar, remenar, batre i pregar per a que no hi hagi cap problema i el tema surti bé...

Ingredients:

- Massa brisa (precuinada o precuinada però a casa)
- Crema de cacauet
- Xocolata negra

Preparació:

- Estirem la massa brisa i la tallem amb la forma que volguem (no cal que us poseu cursis... en rodones o quadratas també és efectiu, almenys pel paladar...). Això sí, tingueu en compte que surtin trossos parells... Si no, us passarà com a mi, que me n'he hagut de menjar un sense "tapa"...
-  Posem una culleradeta de crema de cacauet a la meitat dels trossos (ho podem estirar amb les mans ja que la crema de cacauet és densa amb ganes i si ho fem amb el ganivet o la mateixa cullera, correm el risc de trencar la massa brisa).
- Esmicolem la xocolata a trossos no excessivament petits i la repartim per sobre de la crema de cacauet (sempre procurant que no en caigui a les vores).

- Posem la tapa als trossos que estiguin farcits i pressionem amb una forquilla les vores per a que s'enganxin bé.
- Posem al forn (que haurem preescalfat a uns 180ºC) i ho deixem fins que veiem que comencen a daurar-se (no té pèrdua).

Què? Complicat eh..! ;)

Feliç cap de setmana a tothom!

Per cert, la idea original la he tret d'aquest blog!! Malgrat i que l'he versionat una mica, no em puc atribuïr els mèrits!

Muffins de carbassa amb barret de poma

No sabeu l'emoció que vaig sentir en veure la proposta d'aquest mes a les Recepta del 15.. Portem bon inici amb Els fogons de la Bordeta... I és que entre la xocolata del mes passat i la carbassa d'aquest, estic que ploro de l'emoció! M'ENCANTA la CARBASSA!

Ahir vaig fer anyets (poquets) i, com és evident amb una noia que es cuina ella, el pastís, si el volia, també me l'havia de cuinar jo... Tinc un motlle de pastís una mica "pre-jubilat" de manera que vaig decidir-me pels muffins (és a dir, les magdalenes de tota la vida però que es diu en anglès perquè queda més "guai").

La recepta base la vaig treure de l'Elisabet, però la vaig versionar una mica per adaptar-la a la Recepta del 15. A més, li vaig afegir aquest barret de poma per a fer-la encara més suculenta!

A veure què us sembla!


Ingredients per a la magdalena:

- 225g de carbassa triturada
- 50g de panses
- 2 ous
- 80g de sucre morè
- 120ml d'oli d'oliva
- 120g de farina
- 1 culleradeta de bicarbonat
- 1 pessic de sal
- 1 culleradeta de canyella en pols

Ingredients per al barret de poma:

- 2 cullerades de sucre morè
- 1 poma golden grossota
- 2 cullerades d'oli d'oliva
- 1 culleradeta de canyella

Preparació:

- Preescalfem el forn a 180ºC
- Barrejem les panses amb la carbassa i ho remenem bé. Reservem
- Batem els ous amb el sucre fins que quedin espumosos. Li afegim l'oli i batem una mica més.
- En un bol a part, barrejem la farina, la sal i el bicrbonat i ho anem abocant a la mescla anterior cullerada a cullerada, no afegint la següent cullerada sense que s'hagi integrat la primera.
- Aboquem la mescla anterior al recipient on tinguem la carbassa (hem de tenir en compte que sigui prou gros) i ho remenem amb cullera de fusta. Reservem mentre preparem la poma.
- Tallem la poma a daus petits.
- Barrejem la poma amb l'oli, el sucre i la canyella i remenem bé.
- Posem la mescla que teniem reservada en motlles fins a uns 3/4 de la seva capacitat i ho coronem amb la poma.
- Ho enfornem i ho deixem una 25-30 minuts o fins que al punxar una agulla surti neta.
- Ho traiem del forn i ho deixem refredar sobre una reixeta.
- Jo ho he servit amb salsa de llimona però soles també estàn delicioses!

Premi Primavera

La Marina de Tapa't... de tapes m'ha fet un regal preciós, avui... Un premi!! És d'aquelles coses que sembla que no han de fer il·lusió si no ets blocaire i no has triumfat a la primera (ni a la segona...). És complicat tirar amunt amb un blog i que la gent et comenti i es miri el que fas... Jo remeno molt sovint (quasi cada dia) per blogs i més blogs i en veig que penso: "si un dia arribo a això, m'emocionaré"... Com a mostra de que sóc un blog en bolquers és aquest premi, que només es dóna a aquells blogs amb menys de 200 seguidors (i menys de 100... i de 50 en els meu cas). I ara és el meu torn... Ho passaré a 5 blogs més, 5 blogs que s'ho mereixen i que m'agraden i (aquí ve la meva aportació personal al premi) que no em coneixen a mi (excepte un)

La Sandra de La meva cuina. He descobert el blog i no he parlat mai amb ella, però crec que és un blog jove i que potser li va bé una empenta. A més, sempre fa il·lusió que algú que no coneixes et doni un premi (t'assegures que no hi ha "tongo") jeje.
La Maria del blog Marialitats, un blog de manualitats que mereix una empenta i molts ànims a l'autora! ;)
De gran vull ser com la Martha Stewart. És una mica com el primer blog, fa poc que el conec i crec que ella no coneix el meu, però espero que passi a buscar el premi! ;) :D
April's Kitch. Té un blog mono i unes receptes originals!
A daily sweet. Quin descobriment!

Aquí teniu les instruccions:

• Posar un comentari en el blog de qui et concedeix el premi.
• Buscar 5 blogs amb menys de 200 seguidors y deixar un comentari en els seus blogs perquè sàpiguen que han rebut un premi.
• Posar el logo del premi en el teu blog (la foto del ram) y un enllaç del blog que te l'ha concedit.
• Els que reben el premi li atorguen a uns altres 5.

Musli casolà de poma i canyella

Primer de tot: M'haureu de perdonar... He començat el curs i vaig boja buscant feina de manera que està la cosa una mica apretadeta per actualitzar cada dos dies... De totes maneres, cuinar, cuino i fotos, en faig així que, de mica en mica, aniré actualitzant!

En segon lloc: Ja no se ni com dir-n'hi, a aquest esmorzar... Musli? Muesli? Granola? Cereals dolços enganxats?? No ho se, però se menjar-ne sí que en se... I des de fa ben poc, també preparar-ne! jeje

La idea la vaig treure d'aquest blog (cooking with girls) i la vaig versionar adaptant-la al nostre gust.

Som-hi!

Ingredients:

- 3 tasses de civada en flocs
- 2 tasses d'arròs inflat sense sal ni sucre ni res de res
- 1/3 de tassa d'oli d'oliva
- 1/2 tassa de sucre morè
- 2 cullerades d'aigua
- 1 cullerada de canyella
- 1/2 tassa de fruits secs picats grollerament
- 1 tassa de poma tallada a daus


Preparació:

- Preescalfem el forn a 150ºC i preparem la safata de forn cobrint-la amb paper sulfuritzat.
- Barrejem oli, sucre, canyella i aigua i remenem.
- En un altre bol barrejem la civada amb els fruits secs, l'arròs i la poma i remenem.
- Barrejem les mescles humida i seca i remenem fins que quedi tot bem empastifat.
- Ho aboquem sobre el paper sulfuritzat i cap al forn durant mitja hora. Obrim el forn i remen cada 10 minuts per tal que no s'enganxi la mescla...
- Ho deixem refredar i ja ho podem barrejar amb iogurt, llet, fruita...

Muffins de samfaina

 

Aquesta és una versió de la recepta que trobareu en aquest blog: 

 Dulces Bocados. Personalment, la he trobat una recepta deliciosa... (com a bona amant dels muffins i del salat, és la meva convinació perfecta!)

Ingredients: 

- 250g de verdures de samfaina (carbassó, albergínia, pebrot i jo també patata) tallats a daus

- Oli oliva verge extra

- Sal i pebre al gust

- 250 g de farina

- 1 cullerada de llevat en pols

- 1 iogurt natural

- 50 g de llet

- 1 ou

- 60 ml d'oli d'oliva verge extra

Preparació:

- Posar un bon raig d'oli a la paella i sofregir-hi lentament les verdures durant uns 20 minuts tot remenant de tant en tant. Apartar del foc

- preparar els motlles de magdalena sobre la safata que anirà al forn i posar a preescalfar el forn a 190ºC. 

- Barrejar en un bol tots els ingredients secs (farina, sal, llevat i pebre) i afegir-hi un a un, els ingredients humits. Remenem amb una espàtula.

- Quan estigui tot ben integrat, afegir-hi les verdures i remenar de nou fins que quedin ben repartides. 

- Omplir els motllos fins a 3/4 de la seva capacitat (sense por, si queden grosses, millor que millor i tampoc creixen massa).

- Ho posem al forn i ho deixem uns 20-25 minuts. Tanquem el forn i n'obrim la porta i ho deixem uns 10 minuts més (aquest pas a mi em "raca" una mica de manera que no sempre el segueixo... :P

- Deixem refredar i... voilà!

NOTA: Es pot acompanyar amb oli picant o salsa de tomàquet (que fa més sanfaina)... però soles estàn igualment delicioses! :D

Feliç dilluns!!

Formatge Labneh i all rostit

Avui us presento aquest formatge elaborat a casa... No se ni se n'hi pot dir "recepta", d'això que us porto avui... I és que és tan senzill que no cal ni tenir el més mínim interès per la cuina per a tenir ganes de fer-ho...   

La recepta la vaig treure d'aquest meravellós blog que he descobert fa ben poc (no sabia el que m'estava perdent...). La recepta de l'all ja és una mica més elaborada, però tenint en compte el poc elaborada que és la del Labneh, us podeu imaginar que la de l'all no és gran cosa... 

Allà vaig (Amb el formatge):

Ingredients:

- 1/2 Kg de formatge natural i ecològic (i de proximitat si no és molt demanar)

- Una culleradeta de sal

- Herbes, espècies, fruits secs... (el que ens vingui de gust). Jo he fet servir orènga per un formatge i cumí en pols per un altre.

- Oli d'oliva verge extra

També necessitarem:

- 1 drap de cuina (dels que no fan "ros")

- cordó

- Un bol 

- Lloc per a poder penjar el drap amb el formatge (jo ho he fet al tirador d'un armari)

Preparació:

- Barrejem la sal amb el iogurt.

- Posem el drap dins un bol i hi posem el iogurt dintre.

- Tanquem fent un farcell amb el cordó i ho lliguem a l'espai que haguem trobat amb el bol a sota per a deixar caure el sèrum.

- Esperem 12 hores i ho traiem.

Barrejem el formatge amb les espècies o el que haguem escollit i amb un bon raig d'oli.

- Remenem bé i... ja ho podem servir per a les torradetes!

Ara li toca a l'all:

Ingredients:

- 2 alls

- 40g de mantega

- 80 ml d'oli d'oliva verge extra

- Sal i pebre negre

- Un bon raig de mel

- 2 branques de romaní fresc (les meves eren de collita pròpia... :P)

- 3 fulles de llorer

Preparació:

- Preescalfem el forn a 200ºC. 

- Tallem una mica les puntes dels alls com es veu a la foto d'aquí dalt...

- Els posem de bocaterrosa en un recipient que sigui resistent a l'escalfor del forn i hi posem el romaní i el llorer. Salpebrem (tal i com es veu a la foto de sota).

- Tallem la mantega a daus i la posem per sobre dels alls. Hi aboquem l'oli per sobre i, finalment, un bon raig de mel. 

- Ho posem al forn i ho deixem durant uns 45 minuts (l'olor que deixa és fascinant).

- Un cop rostidet, ho servim amb pa i formatge... Una delícia d'aperitiu, entrant, pica-pica, etc.

Crumble de plàtan i xocolata

Aprofitant la recepta del 15 d'Els Fogons de la Bordeta i que la recent coneguda personalment Elisabet de L'amor omple neveres va publicar una fantàstica recepta de magdalenes amb crumble de plàtan fa molt poc, penjo aquest esmorzar que repeteixo tant i tant sovint (de fet, tinc el preparat en un pot gros per només barrejar-ho amb la mantega i posar-ho sobre un plàtan i al forn). És un crumble de plàtan amb xocolata negra (convinació que em fascina).

Ja em direu el què!

Ingredients:

-          1 plàtan i mig 

      1 bona presa de xocolata negra, negra (mínim 70%) 

      Cacau en pols pur (una cullerada, més o menys)-     

-          Una mica més d’1/4 de tassa de farina

-          2 cullerades de flocs de civada

-          1 cullerada de sucre

-          Una culleradeta de sal

-          Una culleradeta i mitja de canyella 

       80g de mantega-         

-          

Preparació:

-          Barrejem tots els ingredients secs i ho integrem bé.

-          Afegim la mantega i remenem de manera que es faci una textura arenosa. Ho reservem.

-          Tallem el plàtan a làmines i la xocolata a trossos no molt petits i ho posem en un bol apte per anar al forn, barrejant el plàtan i la xocolata per a que es reparteixin bé.

-          Ho cobrim amb la mescla anterior.

-          Ho posem al forn uns 20 minuts o fins que es dauri.

-          Ho traiem (vigilem, que crema moolt) i ho podem menjar “tal cual” o amb una bola de gelat de vainilla, o amb iogurt… més refrescant).

BON PROFIT!!

Gelatina de fruits del bosc... La creativitat ve quan no la busques!

Sense més preàmbuls que dir que la foto està feta des de dalt perquè el senyor Ximximiri no em digui que sempre les poso en la mateixa perspectiva (i que no li agrada) i que val la pena menjar molts fruits del bosc, que són molt i molt sans, us adjunto la recepta (m'han dit que, a vegades, m'enrotllo massa al blog...).


Ingredients:

- Dues tasses plenes de fruits del bosc variats (jo els he comprat congelats):  aranyons, mores, gerds...
- 1/2 litre de llet de soja
- Dues cullerades de sucre morè
- Un sobre d'agar-agar en pols
- Melmelada d'aranyons salvatges per acompanyar (jo compro la de Bonne Mamman, és boníssima!)

Preparació:

- Mesclem la llet amb el sucre i hi disolem el sobre d'agar-agar en pols en la llet freda (o natural).
- Sense deixar de remenar, ho posem al foc fins que bulli. Aleshores abaixarem el foc i ho deixarem dos minuts més (atenció que quan bull, la llet puja i vessa!)
- Repartirem els fruits del bosc per una font (més o menys grossa en funció del gruix que volguem donar a la gelatina).
- Passats els dos minuts, abocarem la mescla per sobre dels fruits dels bosc, ho taparem i ho guardarem a la nevera.
- Al cap d'unes dues hores, ja ho podrem menjar acompanyat amb la melmelada d'aranyons (jo també hi he posat una mica de xocolata negra).

Suau, sa, refrescant i fàcil!

Prismàtics de Palamós

Ideals per a vigilar els nois macos a la platja

Us preguntareu per què es diuen així... La forma és força delatora de la primera part del nom... però, i Palamós per què? Perquè vàren ser fets a Palamós? Perquè són típics d'allà? Perquè a l'Elena li ha donat la gana? Més aviat aquesta última opció... (i la primera també una mica, clar...). Es diuen així perquè estàn fets amb mousse de gamba de Palamós. Aquests rotllets (o prismàtics) formen part de les receptes de vacances (moltes d'elles reivindiquen el consum de proximitat, i no és difícil tenint les delícies que tenim al nostre país).

Sense més rotllos pesats:

Ingredients:

- Llàmina de pasta de full (casolana o precuinada)
- Mouse de Gamba de Palamós
- 2 salsitxes de frankfurt (en aquest cas, d'indiot)
- 4 pomes
- 1 cullerada de sucre morè

Preparació:

- Pelem les pomes, les tallem a trossos (traient el cor, no sigueu bèsties) i les posem en una olla cobertes d'aigua (la justa per a tapar-les però no més). Afegim el sucre i posem a coure a foc lent una mitja hora/tres quarts.
- Desenrotllem la massa brisa i l'untem tota amb mousse de gamba de Palamós.
- Posem un frankfurt a cada extrem de la massa i comencem a enrotllar-lo cap al centre de la llàmina. Quan hi arribem, ens parem i enrotllem l'altra salsitxa. Un cop les dues parts han estat enrotllades (amb pressió suficient per a que no s'obrin al forn), tallem els extrems sobrants de massa i comencem a tallar els prismàtics amb un gruix d'uns "dos dits" (aquesta és d'aquelles situacions en les que utilitzo "l'ullímetre").
- Posem al forn preescalfat a uns 170ªC (o la temperatura que digui el fabricant de la massa) i ho deixem fins que es comenci a daurar.
- Mentrestant, apartem les pomes del foc i les triturem amb la batedora de mà. Tastem i rectifiquem de sucre, si cal i ho reservem a la nevera per a que es refredi.
- Quan estiguin cuits els prismàtics, ja els podem treure del forn i deixar-los refredar una miqueta (no massa).
- Servim els prismàtics amb la compota de poma.

J'ai une vache laitière/Ich habe eine Milchkuh

Berna

Carrer de Berna, capital Suïssa... Preciosa...

I bé, com us vaig dir, tinc molt temps a recuperar! Aquí quatre detallets de Suïssa... Un país si més no, curiós! El meu germà (que viu allà) diu que tenen el millor i el pitjor de la humanitat... Els que en volgueu conèixer una mica més, entendreu per què... :P

Ai... la Fondue (que, per cert, la vàrem fer en una mena de granja, a les menjadores, després de passar per la carretera que es veu a la foto... Sona bé, no? La veritat és que va estar-ho... Però, senyors... La fondue no és el meu plat predilecte, que diguem... A més, em vàren dir que aquella no era especialment bona... 

Camí de la fondue (hi havia un tallant de muntanyes impressionant però no em vaig quedar amb el nom...)

També vàrem menjar Rösti, que és una espècie de truita de patates però sense ou, típica d'allà i aquesta mena de "cagallons" (se que no és un nom molt apropiat per un menjar) dels quals no recordo el nom (era un nom alemany començat amb S i amb alguna o am dièresi pel mig... :S) que estàven fets amb farina, farina de blat de moro, verduretes i poca cosa més. Ah, i, com no, xocolata amb llet de les vaques suïsses!

Rösti (esquerra) i aquell plat començat amb S...

Els supermercats (allà n'hi ha dos que tenen el   monopoli i que, evidentment, són suïssos), tenen àmplia varietat de productes ecològics a preus similars als no ecològics (allà tenen molta més consciència d'ecologia que aquí... Moltes plaques solars, producció ecològica, reciclatge, bicicletes...). Val a dir, però, que a la vegada que tenen molta consciència ecològica, també tenen molta botiga cara (d'aquelles que es veuen a les grans ciutats i que no hi entra qualsevol) i força "tonteria" d'aquest estil... A mi em va més la part de muntanya ecologista però hi ha d'haver de tot... 

La fondue

Sabíeu que...

Esmorzant 

- Tota Suïssa està reproduïda a sota terra, amb refugis antinuclears per a salvar la pell dels suïssos en cas d'accident nuclear a Alemanya o França (plenes de centrals)? A més, cada any, passen revisió dels búnquers  per tal de comprovar que tots estàn provistos de menjar no caducat (i d'altres materials necessaris, com en el cas dels hospitals) per a sobreviure durant 6 mesos.

- La sanitat pública a Suïssa no existeix? Tot va per mútues i si un no suís es posa malalt i no té mútua NO l'atendràn? Encara el podràn retornar al seu país...
- Les bosses de rebuig valen 4 francs per tal que la gent no les ompli amb deixalles que no siguin de rebuig?
- Tots els homes suïssos d'entre 20 i 40 anys han de fer el servei militar 15 dies l'any?

Les vaques del prat de la fondue i el tallant impressionant.. :S

Jo tornem a ser-hi!

I bé... No se ni per on començar... Les vacances han sigut molt intenses i molt, molt profitoses... Però aquest no és un blog per a explicar la meva vida sino per a penjar-hi coses relacionades amb la cuina... Com que he passat uns dies culinàriament diferents (però actius), he fet moltes fotos diferents... Començarem per les coses de casa... El recuit de Fonteta. No se si l'heu tastat mai però val realment la pena (encara que no us agradi el recuit)... a mi el mató i el recuit m'agraden però ara... ara he descobert la perdició! La primera setmana de vacances, abans de marxar cap a Suïssa, vàrem fer ruta per l'Empordà... Fonteta i Torrent vàren ser dues parades obligatòries. A Fonteta, recuit i a Torrent, confitures! Us passo l'enllaç del museu de la confiitura, un espai petit, petit però on hi venen confitures interessants! Les dues imatges que us poso són de recuit de fonteta amb plàtan, melmelada de fruits del bosc i compota de poma espolvorejat amb cereals d'esmorzar triturats (que són opcionals i jo no tornaré a posar...) i l'altra és de recuit de Fonteta amb confitura d'arròs amb canyella del museu de la confitura de Torrent.

Visita obligada (o, almenys, MOLT recomanada)



Fins ben aviat! ;)

Toca descansar!

I bé, com que veig que tothom està de vacances, em sembla que jo també faré un "parón"... Encara estaré per aquí uns dies així que aniré fent cosetes però us les penjaré totes passat vacances... A més, me'n vaig de visita a Suïssa així que, algun formatget o alguna xocolata (així com alguna foto d'aquells paisatges de postal) també cauràn!

Espero que tingueu tots unes molt bones vacances i ens veiem ben aviat amb noves receptes, racons, idees, etc.

Per cert, la foto és d'alguns dels meus "pinillos" en el reciclatge (haig d'afegir que no tot és reciclat... les espelmes blanques, les que estàn una sobre l'altra, no ho son!).

Ara sí!

BONES VACANCES!!

Al Rababa, restaurant libanès a Sabadell

Al Rababa és un lloc petit i amagat que val la pena descobrir... Haig de reconèixer que sóc força fan de la cuina del Pròxim Orient, però, com a fan que sóc, n'he probat bastanta i Al Rababa mereix una entrada al blog... Sempre que hi he anat (massa pocs cops) he demanat convinats (els mezzes vegetarians o el plat convinat). De postre, baklava o iogurt... I tè! Si haig de dir-vos la veritat (i prometo que no tinc comissió), no hi ha plat que no m'hagi agradat (alguns m'han encantat, d'altres només m'han agradat però CAP m'ha desagradat). Us recomano la mussaka (per aquí ja em demanen que n'aprengui a fer... I no tinc ni idea ni per on començar) perquè no és la típica mousakka que coneixem o que ens imaginem (albergínia amb patata i carn picada gratinada), és una altra idea... més com una albergínia a la cassola o què se jo... Em declaro incapaç de dir com ho fan per que quedi un plat tan melós i ben integrat!

Tampoc us podeu perdre l'hummus ni la crema d'albergínies, ni el falafel... És que no us podeu deixar perdre el restaurant!

I què dir del servei... Una noia molt agradable que, de ben segur, vetllarà per a que passeu un bon àpat!

Ah, i per la butxaca no us preocupeu, la relació qualitat-preu està més que bé!

Personalment, penso que a Sabadell és complicat fer pujar un negoci que se surt una mica de la normalitat o del que és "de tota la vida" i això em posa una mica malalta... És per això que penso que, entre tots, ens hem de passar aquests llocs (siguin restaurants o siguin el que siguin) que ho tenen una mica més complicat pel sol fet de no servir pa amb tomàquet, paella o gaspatxo (que, no ens confonguem, també m'encanten). Jo estic oberta a propostes!

Fins ben aviat!


Per cert, avui la foto tampoc és meva... Ja em perdonareu però ahir em feia vergonya treure la càmara i començar a fer fotos al menjar... M'haguessin pres per boja... ;D