dijous, 11 d’octubre de 2012

A mi no em mireu... va ser la meva mare!


La culpable que jo estigui avui aquí (en tots els sentits) és la meva mare... Ella té moltes qualitats però una d'elles és la de ser una gran apassionada de la lectura... De manera que, sempre que pot (i menys del que ella voldria), regala llibres... Aquest és (tal i com diu el títol) el MEU primer llibre de cuina... I ja us debeu imaginar QUI me'l va regalar...

Li estic eternament agraïda per les moltíssimes coses bones que m'ha ensenyat... Ens assemblem molt i això ens ha portat molts malentesos i "rifi-rafes" però també a compartir molts moments especials i a que li seguís els passos en moltes coses (entre elles, la professió... de les més boniques que se m'acudeixen).

Avui la meva mare m'ha encarregat uns pastissets per a compartir amb les seves fidels amigues (en té moltes i per algún motiu serà)... Són "Whoopie Pies" de crema de xocolata i la recepta l'he tret d'aquí. És una reepta senzilla, senzilla... És el primer cop que la preparo, però per a que no se m'acusi d'utilitzar a la meva mare i les seves amigues de conillets d'índies, aviso que els he tastat... i... mare meva... segur que repeteixo!)




Doncs bé, acabo el post enviant una forta abraçada a la persona que m'ha ensenyat que el millor que es pot tenir és el cap clar, el cos sa i el cor gran! Gràcies, mare!

Feliç cap de setmana!

4 comentaris:

  1. Ai ia ai aquestes mamis!!! Tan de bo l'Annie parli així de mi quan tingui la teva edat. Segur que si la teva mare ho llegeixi s'emociona.
    Saps que a mi la meva mare també m'encarrega dolços quan té convidats. Estàs perduda això s'acaba convetint en una costum jejeje... t'ho dic per experiència...jejeje...
    Uns whopis deliciosos!!! Segur quemla mare va presumir de filla!!!
    Petons

    ResponSuprimeix
  2. aiii aquestes mares....jejej! doncs si que tenen bona pinta si, i aixo que la xocolata la tolero, pero no m'apassiona! recepta apuntadissima! bon pont guapa (si en fas) petons

    ResponSuprimeix
  3. Caram! A primer cop d'ull tenien tota la pinta ser uns macarons!I quina cosa més senzilla i resultona!
    Gràcies pel teu comentari =)
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix