dijous, 9 d’agost del 2012
Toca descansar!
I bé, com que veig que tothom està de vacances, em sembla que jo també faré un "parón"... Encara estaré per aquí uns dies així que aniré fent cosetes però us les penjaré totes passat vacances... A més, me'n vaig de visita a Suïssa així que, algun formatget o alguna xocolata (així com alguna foto d'aquells paisatges de postal) també cauràn!
Espero que tingueu tots unes molt bones vacances i ens veiem ben aviat amb noves receptes, racons, idees, etc.
Per cert, la foto és d'alguns dels meus "pinillos" en el reciclatge (haig d'afegir que no tot és reciclat... les espelmes blanques, les que estàn una sobre l'altra, no ho son!).
Ara sí!
BONES VACANCES!!
dimarts, 7 d’agost del 2012
Al Rababa, restaurant libanès a Sabadell
Al Rababa és un lloc petit i amagat que val la pena descobrir... Haig de reconèixer que sóc força fan de la cuina del Pròxim Orient, però, com a fan que sóc, n'he probat bastanta i Al Rababa mereix una entrada al blog... Sempre que hi he anat (massa pocs cops) he demanat convinats (els mezzes vegetarians o el plat convinat). De postre, baklava o iogurt... I tè! Si haig de dir-vos la veritat (i prometo que no tinc comissió), no hi ha plat que no m'hagi agradat (alguns m'han encantat, d'altres només m'han agradat però CAP m'ha desagradat). Us recomano la mussaka (per aquí ja em demanen que n'aprengui a fer... I no tinc ni idea ni per on començar) perquè no és la típica mousakka que coneixem o que ens imaginem (albergínia amb patata i carn picada gratinada), és una altra idea... més com una albergínia a la cassola o què se jo... Em declaro incapaç de dir com ho fan per que quedi un plat tan melós i ben integrat!
Tampoc us podeu perdre l'hummus ni la crema d'albergínies, ni el falafel... És que no us podeu deixar perdre el restaurant!
I què dir del servei... Una noia molt agradable que, de ben segur, vetllarà per a que passeu un bon àpat!
Ah, i per la butxaca no us preocupeu, la relació qualitat-preu està més que bé!
Personalment, penso que a Sabadell és complicat fer pujar un negoci que se surt una mica de la normalitat o del que és "de tota la vida" i això em posa una mica malalta... És per això que penso que, entre tots, ens hem de passar aquests llocs (siguin restaurants o siguin el que siguin) que ho tenen una mica més complicat pel sol fet de no servir pa amb tomàquet, paella o gaspatxo (que, no ens confonguem, també m'encanten). Jo estic oberta a propostes!
Fins ben aviat!
Per cert, avui la foto tampoc és meva... Ja em perdonareu però ahir em feia vergonya treure la càmara i començar a fer fotos al menjar... M'haguessin pres per boja... ;D
Tampoc us podeu perdre l'hummus ni la crema d'albergínies, ni el falafel... És que no us podeu deixar perdre el restaurant!
I què dir del servei... Una noia molt agradable que, de ben segur, vetllarà per a que passeu un bon àpat!
Ah, i per la butxaca no us preocupeu, la relació qualitat-preu està més que bé!
Personalment, penso que a Sabadell és complicat fer pujar un negoci que se surt una mica de la normalitat o del que és "de tota la vida" i això em posa una mica malalta... És per això que penso que, entre tots, ens hem de passar aquests llocs (siguin restaurants o siguin el que siguin) que ho tenen una mica més complicat pel sol fet de no servir pa amb tomàquet, paella o gaspatxo (que, no ens confonguem, també m'encanten). Jo estic oberta a propostes!
Fins ben aviat!
Per cert, avui la foto tampoc és meva... Ja em perdonareu però ahir em feia vergonya treure la càmara i començar a fer fotos al menjar... M'haguessin pres per boja... ;D
dissabte, 4 d’agost del 2012
Torrada amb mermelada de l'avi i crema de llet
Aquesta torrada està inspirada en la tatin... Se que no té massa a veure, però la mermelada de prunes i canyella em va recordar a aquest pastís deliciós i vaig decidir posar-hi crema de llet. El pa és alemany i aquest no és fet a casa, és d'un forn de pa que m'ha cridat l'atenció, és una franquícia així que en podeu trobar a diverses ciutats (és aquest). La mermelada és conseqüència de l'excedent de prunes del pruner de la meva germana Maria (els que em seguiu pel facebook, ja en vàreu veure el cistell... Els que no, us penjo la foto més aball! jeje).
Mermelada de l'avi:
(aquest nom li he posat perquè resulta que al nostre avi patern només li agradava aquesta mermelada... I a la meva germana també!)
Ingredients:
- Prunes pelades i sense pinyol
- La meitat del pes de les prunes en sucre
- Una cullerada (aproximadament) de canyella en pols
Preparació:
- Posem tots els ingredients a la panificadora o termomix o... al foc i a remenar!
Senzill però requereix paciència!
Sento la brevetat del post, avui tinc moltes coses a fer... I aquest post és més per "lluir" esmorzar que per a donar-vos una gran recepta... Ja em perdonareu... :S
Bona tarda!!
dimarts, 31 de juliol del 2012
Barretes d'amanida caprese
Malgrat que la recepta que us penjaré és la del primer plat, haig de deixar constància del pícnic sencer (bé, del postre no en tinc cap foto perquè em va semblar poc fotogènica una macedònia morta de calor...). Haig de dir que a mi això d'anar de pícnic m'encanta... No em preguteu per què... El bosc, la muntanya, les excurcions, els animals... He viscut moltíssimes bones experiències i em porten molt bones vibracions.
Bé, el segon plat era bacallà al papillot estil Thai... No té més que això...
Som-hi!
Ingredients:
- Uns 140g (aproximadament un bol ben ple) d'arròs inflat sense sal ni sucre ni res.
- 160g de formatge (jo ho he fet amb formatge de cabra, se que no és ben bé el de la caprese però la mozzarella és poc cremosa...). El formatge el podeu escollir al gust però ha de ser cremós... I amb cabra queda molt bo!
- 5 o 6 fulles d'alfàbrega (les meves eren del meu jardí d'herbes particular... bé, digues-li jardí, digues-li "balcó d'herbes".
- 8 o 9 tomàquets cirera.
Preparació:
- Talleu i aixafeu el formatge fins que agafi una textura més cremosa, com una pasta.
- Afegiu-hi l'arros inflat i agregueu-ho tot bé amb les mans (netes!)
- Talleu els tomàquets en 4 trossos cada un i afegiu-los a la mescla.
- Talleu les fulles d'alfàbrega amb talls irregulars i grossos (el que, en traducció literal del castellà seria "grollerament") i afegiu-la també a la barreja.
- Remeneu-ho tot bé i preescalfeu el forn a uns 200ºC. Mentre, poseu paper vegetal en la safata del forn i aneu disposant-hi barretes de la mescla que anireu fent amb les mans (si estàn mullades, va millor).
- Poseu-ho al forn uns 15 minuts i traieu-ho. Com que encara estarà tou, podeu corregir la forma amb un ganivet (normalment, amb l'escalfor es fan més "buturuts").
- Deixeu-ho refredar i... Nyam nyam!
NOTA: Penso que també podria quedar bé (o millor) si torressim l'arròs prèviament... Com que tinc arròs inflat per un regiment, ho tornaré a provar!
Taller de Pa Serrajòrdia, Sant Cugat del Vallès
Ahir vaig quedar amb una amiga de fa anys a Sant Cugat, que és el punt més o menys mig entre casa seva i casa meva... Mai sé massa on anar quan vaig a aquesta ciutat, però ahir vaig trobar-hi el meu lloc... És Serrajòrdia Taller de Pa, un espai decorat amb gust, ampli, agradable, amb un servei a conjunt i amb unes delícies que et fan agafar la gana només de veure-les! El preu no és, ni molt menys, abusiu... La veritat és que esperàvem la típica "clavada" d'aquest tipus de forns, en el quals (com diu la meva mare) pagues la "tonteria" i no valen tant la pena... Doncs no, si fos així, us prometo que no m'hagués molestat a fer-li un post...Les fotografies que penjo les he tret de Google ja que ahir no m'esperava, ni molt menys, trobar-m'ho!
Personalment, a mi el que menys em va agradar vàren ser algunes cadires, però és un mal molt menor...
Veig que un dia d'aquests hi tornaré "més preparada"... Ja ho sabeu, Carrer Valldoreix, molt prop de l'estació del FFGC!
dilluns, 23 de juliol del 2012
Galetes-joia
I bé, suposo que us semblarà una cosa normaleta i "passable", però per mi, aquestes galetes són un miracle... Tenint en compte el temps que tenia i la pressió i desànim psicològic que sentia, aquestes galetes-joia són un miracle!
Tot va començar quan em vàren dir que en Fidel Roca (un joier de Sabadell), feia una exposició de les seves peces d'alumini a un espai d'arts de Sabadell. Aquell dia, en Fidel em va dir que si li podia fer unes galetes amb forma d'alguna de les peces que tenia exposades a l'exposició per a donar-les a qui les vulgués, el dia que fessin la tertúlia... Jo, valenta, vaig acceptar però ahir, que era quan les havia d'entregar, em vaig (i perdó per l'expressió tan poc adequada per un blog de cuina) cagar a les calces... I és que tenia poc temps i molta pressió... Haig d'agraïr l'ajuda (super-ajuda) a l'Eva (sobretot) i al Marc... Sense ells no hagués pogut acabar les galetes sense una crisi d'angoixa... L'Eva va passar quasibé tot el dia al meu costat amassant, posant la xocolata, esquitxant les galetes amb la plantilla... I no és que no tingui feina ni res per l'estil, no... És que és una santa!! Gràcies, Eva! I el Marc (a qui no li agrada ni tan sols entrar a la cuina per agafar un got d'aigua), que va veure el nivell d'angoixa que tenia al damunt i va decidir aixecar-se i ajudar-me... Gràcies, Marc! Gràcies als dos i a la vostra amistat incondicional!
I bé, què dir de la tertúlia? Que va ser en petit comitè però (almenys jo) m'hi vaig sentir molt a gust! Espero que l'any vinent puguin seguir preparant-les!
Per als que els interessa més la gastronomia que "l'art", dir que les galetes són les galetes de mantega que ja he preparat en d'altres ocasions. Vàrem fer una base quadrada i una altra enganxada a sobre amb un forat quadrat (fet amb dos talladors). Les vàrem enganxar abans de coure-les de manera que no ens va caldre afegir-hi res per a que s'unissin.
Un cop cuites i fredes, vàrem desfer xocolata verda i vàrem pintar el forat que quedava. Un cop la xoco estava endurida (més o menys) vàrem esquitxar-hi la xoco negra amb pinzells i una plantilla feta amb paper vegetal per a no embrutar la resta de galeta i... ja estaven llestes!! Sembla ràpid eh! Doncs només ho sembla! jejejeje
Bé, val a dir que vàren quedar bones! I que aviat em sortirà la mantega per les orelles... he acabat una mica tipa de preparar aquesta recepta, de manera que, no us extranyi si us dic que no quan em demaneu que us la prepari! jejeje
Bon dia a tothom!!!
dijous, 19 de juliol del 2012

Sí senyor! Si és que ja sabia jo que això de fer un blog seria gratificant per molts cantons... I un d'ells és el dels premis! Aquest ve de la Roser, una fidel blogger que no podeu deixar de visitar!!
I ara em toca a mi... tatxan!!!!
http://tapatdetapes.blogspot.com.es/
http://lamorompleneveres.wordpress.com/
http://marialitats.blogspot.com.es/
http://sarabrownie.com/
http://www.iavuiquecuino.com/
Ens veiem aviadet!!!!!!! ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



