Coca de nata

Bona nit a tothom!

Sí... HAURIA d'estar dormint o, millor encara... ESTUDIANT... Però hi ha una espècie de força a la cuina que m'atrau a anar-hi per més que tingui l'agenda plena de coses per estudiar i entregar... No ho puc evitar... Ara perquè no tinc temps però quan en tingui aniré al metge... La qüestió és que ho he tornat a fer... M'he posat a pastar... I no una vegada no... dues! I és que abans d'ahir a la nit vaig fer aquesta coca, la recepta de la qual em va inspirar aquesta. La veritat és que em va pujar poc perquè crec que no vaig blanquejar prou bé els ous... I ho he pogut confirmar perquè avui l'he tornat a repetir (els companys de la feina del senyor de la casa espero que ho agraeixin demà) i he decidit modificar una miqueta la recepta per a que em quedés més esponjosa... Primer de tot, aclarir que avui he fet la versió integral de la recepta perquè enlloc de posar-hi farina de blat, hi he posat farina de sègol integral. A més, enlloc de blanquejar els ous, he muntat les clares primer i després hi he incorporat els rovells de manera que la coca m'ha quedat molt més esponjosa i ha pujat una mica més... Sigui com sigui, estava molt bona! També és cert que jo no sóc massa bona degustadora ja que a mi, la cosa aquesta que les magdalenes, el pa i qualsevol massa sigui densa, diriem que m'agrada... El meu pare opina que és massa pesat i probablement (ara que no ens sent perquè ni tan sols sap que tinc un blog) tingui tota la raó... A la gent no li agrada que la magdalena pesi tres quilos i mig... Bé, a la gent que no sigui jo i l'home de la casa (meva)... 

No és de les coques més gustoses que he tastat, però crec que amb una mica de xocolata (la meva vella amiga) o amb mermelada (a qui li agradi), pot quedar "estupendu". Si no us agrada res d'això, podeu optar per a sucar-la al cafè amb llet, a la xocolata desfeta o al "cacaolat"... 

Apa, ja us he deixat feina ;)

Bona nit a tothom!

P.D. M'acabo d'adonar que el post és cap i cua!

Biocultura Barcelona 2012

I bé, com allò promès és deute (traducció literal de "lo prometido es deuda" que m'ha fet pensar en aquesta cançó: http://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk). Publico post de Biocultura... I, si us haig de ser sincera (i amb molt dolor del meu cor), haig de reconèixer que m'ha decebut... Aquest any l'he trobada molt més fluixa... a mi m'agradava anar-hi única i exclusivament per l'alimentació i una mica també per la bioconstrucció, que sempre m'ha cridat força l'atenció, però no vaig trobar massa cosa... És cert que hi havia coses que estaven bé (i us en poso el link més aball), però he trobat que hi havia poca cosa de menjar... En fi...    Al final, però, tampoc us penseu que no ens vàrem firar... Sobrassada ecològica, xocolata 73% cacau amb atmetlles senceres (ben gruixuda), una vaporera de bambú (que feia temps que volia i que no utilitzo d'ençà que no visc amb la meva mare, un pastís de pastanaga "raw"  força bo i uns quants tríptics de llocs que em vàren cridar l'atenció... és cert que vaig trobar una paradeta que tenien xocolata de cobertura amb tots els percentatges imaginables, però no em vaig atrevir a gastar-me segons quins imports per després pifiar-la al fer el pastís... :S

Bé, us adjunto alguns llocs interessants:

http://www.bodevici.es/ Bodevici és una gelateria-iogurteria 100% ecològica, la primera a l'Estat Espanyol amb el certificat i que està buscant expandir-se (tot això ens ho va explicar un noi molt simpàtic que hi havia a la paradeta). Al final vàrem marxar sense probar-ne cap (no tenim perdó) però de ben segur que si mai anem a Barcelona (al barri de Gràcia), ens hi passarem!

http://www.futur.cat/ Fundació Futur és simplement el món que vull pels meus fills... on hi ha prioritat per d'altres coses a part dels diners... Val la pena la visita... Jo ja els coneixia d'altres anys a biocultura i perquè serveixen el càtering a l'escola dels meus nevots... M'agrada saber que els cuiden tan bé!

http://www.vegamercat.com/ Vegamercat... Us en puc dir poc perquè els vaig conèixer dijous mateix... Vaig agafar un tarjetó per a investigar després, però ho poso per les persones que no sàpiguen on trobar aliments vegans i perquè és d'aquelles iniciatives que, d'entrada, "em cauen bé". Tocarà provar-ho! Haig d'afegir que jo no sóc vegana i estrictament tampoc vegetariana però no incloc els animals terrestres a la meva dieta... I si tingués temps i ganes, m'agradaria fer la transició (almenys cap al vegetarianisme) algun dia.

 http://www.atzavara.com/ Restaurant de la ja força coneguda (per mi) Montse Bradford... Això de cuina energètica sembla una redundància (i a alguns els semblarà esotèric) però realment sembla que la dona hi toca!

http://www.sweetfruit.es/home/ Golosanas... Em va fer gràcia i m'hi vaig apropar...una senyora ens va oferir un tros de xocolata... i no vaig poder marxar sense gastar-me els 3 euros més ben gastats de la tarda... Era molt bona (inclús pel senyor de la casa que això de la xocolata negra no ho pot veure massa). Feu-hi una ullada si sou llaminers!

http://www.codisverd.com/ coses de cuina interessants! Jo hi vaig comprar la vaporera però ara m'interessaré pel vitalisseur (em sembla que hauré d'estalviar)...


Bé, crec que teniu feineta, ja... Pels que no us vagi massa això de l'alimentació conscient i tal, estigueu tranquils... El proper post serà més "normal"... Però havia de fer el meu apunt reivindicatiu al menjar de veritat i de proximitat! ;)

Apali, bona tarda a tothom!!

Comencem el dia ben verds!

Bon dia a tothom!

Bé, aquí teniu la creació d'avui (millor dit, d'ahir a la nit)... És un pastís de matcha vegà (sense cap ingredient de  procedència animal). La recepta s'ha de millorar (provaré de posar-hi una mica més de llevat, a veure si em puja més, però experiències passades em diuen que, a vegades, a més llevat no tenim més volum... :S no ho se...). Però estic tranquil·la, em queda matcha per uns quants pastissos més!

El matcha és un tè japonès que prové de moldre te Gyokuro (considerat el millor te del Japó) amb molins de pedra. Les fulles de Gyokuro es protegeixen del sol durant tres setmanes i es recol·lecten al començar la primavera. El matcha és l'utilitzat en la cerimònia japonesa del te, on es bat amb una espècie de batedora manual de bambú  fins que fa espuma.

Aquest pastís l'he tret d'un llibre que em va regalar la meva mare fa molts anys i que em va fer iniciar en la meva aficció pels tes.. Un llibre que es diu: El Arte del Te (Edició de Francis Amalfi) i és d'aquells llibres que et transmet les ganes de beure te... Vaja, que qualsevol que el llegeixi, per reticent que sigui, acabarà amorrat a una tassa de te... i de les bones, perquè aquest senyor et deixa molt clar que beure te barat és pitjor que matar un pare (i, segons el meu parer, té part de raó... no amb això de matar a un pare, per suposat ;) ).

Bé, espero que el proveu (i que el gaudiu). No us espanteu amb això del te aquest tan raro que es diu matcha i que sembla farina verda... a qualsevol botiga de tes d'aquestes que estàn tan de moda, si és una mica variada, en tindràn! I si no, us puc informar d'on trobar-ne o inclús enviar-vos-en un paquet!

"Allá voy":

Ingredients (modificats per mi):

- 2 tasses de farina de força (la recepta original deia farina de blat)
- 3/4 de tassa de llet de soja
- 3/4 de tassa de sucre
- 1/4 de tassa d'oli d'oliva (bo, no sigueu rates, que la diferència és considerable)
- 1 tassa d'aigua bullint
- 1 culleradeta de llevat en pols (generosa)
-  4 culleradetes de te matcha en pols (és una redundància perquè el matcha, si no és en pols, tampoc és matcha). La recepta original posava dues però a mi em semblava que allò quedava "poc verd" i n'hi vaig posar el doble, diga'm agosarada...
- 3/4 de culleradeta de sal

Preparació:

- Barrejem en un bol gran la farina, el sucre, el te, la sal i el llevat i ho remenem bé. Mentre fem això, posem l'aigua al foc per a que bulli.

- Afegim la llet i l'oli i ho remenem fins a fer una pasta homogènia.

- Un cop bulli l'aigua, hi tirem la pasta i ho remenem bé (fora del foc) fins que quedi una massa altre cop homogènia.

- Ho posem en un motlle i al forn (preescalfat a 170ºC) durant 30-40 minuts, fins que la massa es trenqui pel mig i, al clavar-hi una foquilla, surti neta.

- Ho deixem refredar (important per evitar mals de panxeta) i voilà!

No ho he provat perquè no tinc xocolata negra ara mateix a casa però penso que amb un tros (generós) de xocolata negra, pot quedar boníssim (i és un esmorzar antioxidant).

Ja em direu què tal el resultat (i si pot ser pel blog, millor, que començo a sentir que parlo sola... :S)












Per cert, avui vaig a Biocultura, una fira de productes ecològics, naturals i de proximitat que fan a Barcelona... fa molts anys que hi vaig (quasibé sense excepció) i per mi és festa grossa (una altra cosa que haig d'agraïr a la meva estimada mare, que m'ha transmès tantes coses bones)... Ja us dirè què tal! I no deixeu de visitar-la si en teniu oportunitat (acaba aquest diumenge)!

Feliç dijous!

Mossega-xups!

I bé... Aquí teniu els pastissets format xupa-xup...  La idea l'he tret d'aquí:  http://abouthenicethings.blogspot.com.es/2012/02/cakes-pops.html però he modificat una mica la recepta, enlloc de fer-ho amb galetes ho vaig fer amb les sobres d'un brioix que vaig preparar amb un plàtan escarrancit que voltava per la cuina des de feia dies... A més, no hi vaig posar philadelphia ni cap formatge d'aquest tipus perquè el brioix era ja prou humit (suposo que pel plàtan).... La recepta del brioix la vaig treure d'aquest altre blog:  http://www.blogexquisit.com/p/indice-de-recetas.html.

Les dues "E" al revés intentaven simular un 33... el meu germà ha fet anyets... Si us plau, sigueu benèvols i no us rigueu del meu cartellet (una mica cutre, tot s'ha de dir)... Les presses són sempre males conselleres... :S

Per cert, eren consistents però boníssims... 

Em perdonareu però no podia resistir més...

Ho se, he caigut... No m'he pogut resistir... El que es veia a venir, ha passat... He penjat menjar... I és que no ho puc evitar... la cuina m'apassiona... és una mostra d'amor preciosa (i deliciosa)... Cuinar és divertit i que et cuinin és acollidor...

Bé, us penjo la foto d'una de les mones d'aquest any... Mona de magdalenes i crema de xocolata blanca (no penso fer publicitat!) jejeje Pel meu gust era una miqueta empalagosa però als nens (i alguns no tan nens) els va encantar!

L'altra que vaig fer era un kit kat gegant, vaig treure'n la recepta d'aquí: http://www.larecetadelafelicidad.com/2011/04/mega-kit-kat.html  (gran blog, no us el perdeu).

Aniré penjant més cosetes... :P

Per cert, se que les fotografies no tenen qualitat... quan el meu compte corrent en tingui, em pagaré un curs i una bona càmara!

Rellotge folclòric...

Ahir estava inspirada... i tot provant, em va sortir una corretja de rellotge ben alegre... També vaig fer un braçalet però les fotografies han quedat (més) pèssimes... Tinc pendent una publicació seguint la cadena de la meva germana, ho se... Estic pensant en blogs! ;)

Sembla que anem tard...

Hola (de nou) a tothom!

Ara fa dies que no passo per aquí... i és que esperava a que el "tècnic en photoshop" m'arreglés la llum de les fotografies dels últims sabons (al final, les he penjat tal i com em vàren sortir a mi... :S sigueu bons...)... i ha passat tant de temps que aquests que us penjo avui ja no són els últims... n'hi ha més però... las cosas de Palacio... Així que us deixo aquest sabó de glicerina i sal amb fragància d'espígol!

Bona setmana!