El brownie com a excusa

És cert que ningú mor fins que no mor la última persona que el recorda... Suposo que sí... Però quan algú marxa però no li dius adéu, no li dius que l'estimes i que t'ha aportat moltes més coses de les que t'havies imaginat, et queda alguna cosa a dins... Digueu-me estúpida però mai m'havia plantejat que la "tita" se n'aniria... almenys no tan aviat... Era alegre, carinyosa i plena de vida... Però va dir que ja en tenia prou, que tenia molts estimats a l'altra banda que tenia ganes de retrobar... Espero que estigui bé allà on estigui, perquè (creieu-me que ho dic amb la mà al cor) s'ho mereixia... Era de les persones més bones i carinyoses que conec... Es desvivia per a que els que tenia al costat estiguessin bé, feliços, còmodes... I ho feia sentint-ho de veritat, perquè així era com ella era... d'una bondat sincera envejable... Ara, mirant el meu dia a dia, recordo les moltes coses que m'ha deixat. Algunes (la majoria) no es poden tocar, però d'altres sí... Els seus penjolls i braçalets que feia amb "avalorios" (com ella li deia) o algunes receptes que mai hagués imaginat que cuinaria amb una llàgrima als ulls... Però ho vull fer, serà la meva manera de dir-li que l'estimo i de donar-li les gràcies simplement per haver-me donat un tros del seu cor sense demanar absolutament res a canvi... Ahir vaig anar a Madrid a dir-li adéu, pensant que així sentiria que puc tancar una porteta... Però no puc, aquestes portes no es tanquen així i, de fet, no se si vull que es tanquin mai... Gràcies a Déu, el que tinc d'ella no m'ho podràn prendre mai. Amb mi morirà una part d'ella que em fa ser una mica millor persona. Bon viatge, tita...

A casa meva s'està coent una recepta de la seva terra, Galicia, recepta que us penjaré en el proper post, tan aviat com em sigui possible. Mentrestant, aquests brownies. La recepta tampoc és meva però us poso el blog d'on l'he tret. El secret és (per mi), canviar la mantega per oli d'oliva i no deixar que el brownie es cogui massa, per així menjar un "broulant"! Em perdonareu però no tinc massa humor per a transcriure la recepta... Us adjunto l'enllaç: És aquest

Torno el proper dia amb més ànims, espero que ho entengueu.