dijous, 6 de juny del 2013

No hi ha una altra paraula per definir el que he fet amb les persones que esperaven saber de mi... un mes, dos mesos, tres mesos, quatre... I que al final han cregut que no tornaria... Aquesta paraula és abandonament... La meva vida ha canviat (en positiu) i això m'ha fet tenir menys temps per a cuinar i, sobretot, per a fotografiar el que vaig fent... Tornaré, si no passa res molt greu, tornaré... Amb algun canvi...
Us ho prometo.

Una forta braçada i ens veiem ben aviat!


dimecres, 5 de desembre del 2012

"Sushi" dolç


Em sembla que la foto parla per si sola... No té més complicació que la que veieu... La idea la vaig treure d'una fotografia que vaig trobar a Pinterest... La recepta que vaig veure ho feia amb crema de cacauet, però en aquests moments no en tenia i, a més, no és un ingredient que aquí es faci servir massa... De manera que ho he substituït per melmelada de gerds. 
Per l'arròs inflat podeu comprar d'aquell dels cereals per nens que no se com es diu... El meu és arròs inflat a seques que he hagut de posar una estona al forn amb una mica de sucre per a que fos més cruixent. Això sí, un cop ho hagueu fet, serviu-lo immediatament perquè si no, l'arròs s'estovarà i perdrà molta gràcia!


Res més, que tingueu un feliç pont els que en feu! Jo prendré moltes infusions per al refredat a veure si puc gaudir-ne ni que sigui una mica! :D


dilluns, 26 de novembre del 2012

Una mica de tot... I molt de res!


Alguns potser us heu preguntat què ha passat amb mi... I és ben normal... Més d'un mes sense actualitzar (acostumada a fer-ho cada dos dies...). Doncs bé, el tema és que he començat el curs..: I aquest curs no és com els altres... L'altre dia mirava l'agenda i vaig veure que no hi ha hagut ni una sola setmana des del setembre en la que no tingués algun exàmen, treball o exercici (com a mínim) per a fer...Així que ens toca apretar colzes... Així no hi ha qui cuini acuradament! El que sí que he fet és preparar regalets... La gent me'n demanava i jo els he fet... A més, aquest dissabte vaig fer un "intensiu de costura" amb la Maria, de Marialitats, qui, a més de ser una persona super creativa i bona costurera, té un cor enorme... I, bé... també val a dir que no sóc massa objectiva (no ho digueu a ningú però és que és la meva germana...). El cas és que vaig voler fer aquests subjectadors de xumets per a tres dones properes i estimades que han de ser mares per primera (o segona) vegada. 

La foto de sota és un kit d'aperitiu de Camembert i de bastonets de pa que em vàren encarregar per unes companyes de feina de la meva mare i, la última, és una creació que he fet a partir d'un post que vaig veure per internet... És super útil per a penjar els anells quan et vas a rentar les mans o per rentar els plats!

Com veieu, ja que no tinc temps per cuinar, dedico estonetes petites a anar fent coses d'aquestes.. Per vacances de Nadal, serà un altre tema! :D

Molt bona tarda a tothom!!



divendres, 2 de novembre del 2012

Sóc de castanyada, però no podia resistir-me a això!



Em direu que no són mones?? I la veritat és que a la SandeeA de La receta de la felicidad, li vàren quedar molt molt millor... És d'aquí, d'on vaig treure la recepta...

El dia de la castanyada vaig tenir un sopar i tots haviem de portar alguna cosa... Jo em vaig oferir per portar canapés i amanida, però els canapés vàren triumfar moltíssim més! Són fàcils de fer i queden bons!

Aquí en teniu la recepta:

- Sobrassada
- Formatge d'untar
- Palets de pa d'aperitiu
- Fulles de julivert
- Massa de pizza ( o trossets de pa, torradetes...)

Preparació:

- Tallem la massa de pizza en porcions i en fem boletes que aixafarem amb els dits per a que quedin en forma més o menys rodona i plana. Les posem al forn preescalfat a uns 180ºC.
- Barrejem amb una batedora elèctrica (o amb les mans, força i paciència, que és com ho vaig fer jo) la sobrassada i el formatge, que han d'estar a parts iguals. Ho reservem a la nevera 1 hora (com a mínim, jo ho vaig deixar tota la nit).
- Quan les torradetes de massa de pizza estiguin cuites i fredes, traiem la barreja de sobrassada i formatge de la nevera i n'anem agafant miques fent boles de la mida (com a màxim) d'una pilota de golf. Per aquesta operació és millor que tingueu les mans mullades.
- Posem cada bola sobre una torradeta i l'aixafem lleugerament amb el dit.
- Rentem bé les fulles de julivert i les anem separant de la tija.
- Posem un tros de palet d'aperitiu clavat amb una fulla de julivert a cada bola i, amb un escuradents humit, anem fent les ratlles que donaràn efecte de carbassa.
- Ho guardem a la nevera fins que ho haguem de servir.


dissabte, 27 d’octubre del 2012

Per a dies freds, esmorzars calentonets!


Després d'uns quants dies sense publicar, torno per a presentar-vos el meu esmorzar d'avui! No se ni si es pot considerar recepta però jo ho intento, a veure si cola! jeje 

Últimament, quan més gana tinc del dia és al matí, de manera que també és quan més ganes tinc de provar coses diferents... I... Qui ho ha dit que un "dip" de formatge no es pot menjar per esmorzar? Apali, aquí us deixo l'invent!

Ingredients (les quantitats van al gust):

- Formatge camembert
- Formatge Roquefort
- Anous
- Pinyons
- Aranyons secs
- Xarop d'atzavara (si no en teniu, podeu fer servir mel)

Preparació (tan fàcil com):

- Preescalfem el forn a uns 150ºC.

- Tallem el formatge camembert a trossos i els posem al fons d'una font per anar al forn. 

- Esmicolem el roquefort i el repartim per sobre del camembert.

- Repartim les anous, els pinyons i els aranyons per sobre i ho posem al forn uns 10 minuts.

- Ho traiem del forn i hi posem un raig de xarop d'atzavara per sobre. 

- Ho servim immediatament acompanyat amb els bastons de pa.

Ho he provat amb camembert sol però no és tan bo ja que el roquefort li dóna un toc "fortet" que compensa la dolçor de l'atzavara.


dijous, 11 d’octubre del 2012

A mi no em mireu... va ser la meva mare!


La culpable que jo estigui avui aquí (en tots els sentits) és la meva mare... Ella té moltes qualitats però una d'elles és la de ser una gran apassionada de la lectura... De manera que, sempre que pot (i menys del que ella voldria), regala llibres... Aquest és (tal i com diu el títol) el MEU primer llibre de cuina... I ja us debeu imaginar QUI me'l va regalar...

Li estic eternament agraïda per les moltíssimes coses bones que m'ha ensenyat... Ens assemblem molt i això ens ha portat molts malentesos i "rifi-rafes" però també a compartir molts moments especials i a que li seguís els passos en moltes coses (entre elles, la professió... de les més boniques que se m'acudeixen).

Avui la meva mare m'ha encarregat uns pastissets per a compartir amb les seves fidels amigues (en té moltes i per algún motiu serà)... Són "Whoopie Pies" de crema de xocolata i la recepta l'he tret d'aquí. És una reepta senzilla, senzilla... És el primer cop que la preparo, però per a que no se m'acusi d'utilitzar a la meva mare i les seves amigues de conillets d'índies, aviso que els he tastat... i... mare meva... segur que repeteixo!)




Doncs bé, acabo el post enviant una forta abraçada a la persona que m'ha ensenyat que el millor que es pot tenir és el cap clar, el cos sa i el cor gran! Gràcies, mare!

Feliç cap de setmana!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Chai de rooibos i scones... Tot casolà!


S'ha acabat el cap de setmana... Quin remei? Però jo estic contenta, començo la setmana amb energia! I és que he passat un cap de setmana molt agradable... Dissabte vàrem anar a fer els turistes per Barcelona i realment, jo personalment en vaig treure força coses interessants (llocs, algun ingredient, menjars nous, etc). Eren les 11:30, aproximadament... M'havia llevat a les 7 per anar a comprar al mercat i tenia l'esmorzar als peus i una son que no m'aguantava... Vàrem aparcar i vàrem decidir anar a fer un cafè. El local (molt interessant, per cert... ja us en parlaré en un altre post) tenia un munt de coses bones.. què dic bones? Boníssimes! I entre totes les delícies quedaven dos Scones... A mi mai m'havien cridat l'atenció, la paraula "scone" em recordava a "stone" i, no se per què, m'imaginava que havien de ser uns panets-galeta durs com una mala cosa... Però ja que els tenia allà, vaig decidir tastar-los... No fos que m'agradessin... I oh i tant que em van agradar! Em van enamorar! Lluny del que jo m'imaginava, els scones són uns pastissets flonjos i cremosos que se't desfàn a la boca...

Després vàrem passejar per zones conegudes i d'altres no tant i vàrem descobrir un munt de coses interessants, però jo ja frisava per arribar a casa i buscar la recepta dels brioixets escocesos que m'havien robat el cor... El diumenge m'hi vaig posar i... Aquí en teniu el resultat... No us penjaré la recepta (encara) perquè penso que són molt millorables, així que buscaré la recepta que millor em quedi i us la penjaré o us la passaré per mail als que hi estigueu interessats...




El Chai també el vaig fer jo i la recepta és força de collita pròpia... Sí que és cert que la idea la vaig treure d'aquí, però l'he canviat tant que no se ni si en podem dir "chai". L'he fet amb Rooibos per a que no fos excitant (però sí molt ric en antioxidants).

Aquí teniu la meva recepta de Chai, de la qual estic molt orgullosa perquè ha quedat deliciosa (a casa meva, l'hora del tè és a les 15h... què passa? jeje).

Ingredients:

- 4 cullerades de Rooibos
- 14 llavors de cardamom
- 12/14 claus
- 4 culleradetes de sucre morè
- 2 tasses d'aigua
- 1 tassa de llet

(cal tenir en compte que les quantitats de sucre, aigua i llet són per a dues tasses però ens sobrarà preparat per a d'altres ocasions)

Preparació:

- Posem en un morter les llavors de cardamom i les piquem per a obrir-les. Les buidem al morter i llencem l'esclòfia (a casa meva se'n diu així...).
- Separem les boletes dels palets dels claus i posem les boletes al morter. Els palets els llencem.
-  Ho piquem tot amb la ma de morter.
- Afegim el Rooibos i ho remenem tot. Ho guardem en un pot de vidre o una llauna (això seria l'ideal).
- Quan volguem preparar-ho, posem en una olla (Recomano que sigui grossa), l'aigua, la llet, una cullerada o dues de barreja de Chai i el sucre i ho posem a foc màxim fins que bulli (quan això passi, haurem d'estar atents a abaixar el foc ja que la llet fa molta escuma i puja molt i sovint vessa...). Ho deixarem bullir uns minuts.
- Ho apartem del foc, colem amb un colador i... a esperar a que es refredi!