Post promès de final d'exàmens!!

Us vaig prometre que actualitzaria, com a molt tard, avui... I així ho he fet... Ahir vaig acabar els exàmens... Però resulta que avui he trobat feina! És una bona notícia (tot i que només és per uns dies) però tampoc podré cuinar tant... I hauré d'actualitzar a la nit... El cas és que ahir vaig fer uns bastonets de pa (boníssims, no ho dic pas perquè en sigui la "mama") però amb els meus embolics informàtics, no en trobo les fotos... Així que us penjo les fotos d'unes cosetes que vaig fer d'exàmens (xxxxttttt, no ho digueu a ningú però... vaig cuinar... jejeje). El cas és que, quan trobi les fotos (misteris de Windows...), us actualitzaré i penjaré la recepta... Però, de moment, us deixo amb aquests pans de nous (en vaig portar a les meves companyes de classe i diuen que era molt bo... No és el millor pa que he fet mai, però és que m'estimen molt...) jejeje. PROMETO fer un post de qualitat ben aviat (avui estic feta pols... ja em perdonareu).

La foto de sota és te matcha en refresc! Sa, bo i molt refrescant, de veritat (aigua, matcha i sucre).

Fins ben aviat (demà, espero)...

"Braunilena" en 5 minuts

Tal i com us vaig dir ahir, actualitzo avui ja que demà marxo... I no actualitzaré fins dimecres o dijous vinent ja que estic en un d'aquells períodes tan estimats pels estudiants que se'n diu exàmens... Fins ara he pogut convinar l'estudi i la feina amb la cuina però molt em temo que aquesta setmana que em queda, no em serà possible...

Al contrari del que pugui semblar, no he batejat aquest brownie així perquè sigui una recepta meva! Res més lluny de la realitat! El cas és que no es diu "brownie elena" si no que es diu "Brownie-lena", que és el resultat de barrejar "brownie" i "magdalena"... És així com es creen plats i conceptes nous a casa meva! jeje
La recepta original és del meu visitadíssim blog La Receta de la Felicidad, que mai deixa de sorprendre'm però jo no ho he fet al microones (entre nosaltres: no el soporto...). Realment es diu en 5 minuts perquè es fa en molt poc de temps... És aquell postre típic que es fa a últim moment (encara que sembli mentida, a mi em passa, a vegades...) Us deixo la recepta més aball!

Feliç cap de setmana i fins dijous vinent!!!


Ingredients:

- 1 ou
- 4 cullerades (ben plenes) de farina
- 4 cullerades (ben plenes) de sucre
- 3 cullerades (ben plenes) de xocolata en pols
- 1/4 de cullerada de llevat en pols
- 6 cullerades de llet
- 3 cullerades de crema de xocolata
- 3 cullerades d'oli d'oliva
- Caramels de Toffee

Preparació:

- Preescalfem el forn a 180ºC.
- Posem tots els ingredients en un bol gran i ho remenem bé fins que quedi una massa homogènia.
- Ho posem en motlles de magdalena o on volguem
- Clavem els caramels al mig de la magdalena
- Ho posem al forn aproximadament un quart d'hora (així queda coulanitzat i està realment deliciós). Si volem, ho podem deixar més estona, les "braunilenes" pujaràn més però quedaràn més fetes per dintre... Això va a gustos!

Us recomano menjar-ho calent (sense cremar-nos, no cal ser bèsties) o tebi... Fred també deu ser bo però provablement perdi una mica perquè el toffee es deu endurir..: Sincerament, com que no ho he tastat, no us ho puc dir! Calent és realment deliciós!

Milfulls d'albergínia

Abans de posar-me a estudiar (que tinc feina per una bona estona), actualitzo amb aquesta recepta... Tenia unes albergínies ben boniques i vaig pensar que ja estava bé de fer sempre el mateix amb aquestes pobres hortalisses, de manera que vaig decidir canviar-ne la preparació. I la veritat és que no em queixo de com ha quedat... la recepta és principalment meva... Segurament tinc "inspiracio inconscient" de moltes altres receptes que he anat veient al llarg de la meva vida, però ahir, quan em  vaig posar a la cuina, deixava anar la imaginació... I aquest n'és el resultat!

Necessitarem (per a dues persones):

- 2 albergínies fermes i boniques (jo les compro a aquesta cooperativa... Propaganda?? Sí! jeje)
- Tomàquet confitat o melmelada de tomàquet (segueix la saga "confitartotelquese'mposialdavant")
- Formatge fresc (2 terrinetes petites o mitja de gran, jo he utilitzat marca "Cadí" que té una textura més cremosa, pel meu gust)
- Un raig de vi de cuina
- un got d'oli d'oliva verge extra
- un pessic de sal
- Llorer
- 2 dents d'all
- Les herbes aromàtiques que ens vinguin de gust (jo hi he posat una mica del farcellet aquell que en porta varies i reconec que m'he passat amb la farigola... aneu en compte!)

Preparació:

- Posem en un recipient petit i que es pugui tancar (preferiblement), el raig de vi, les albergínies netes i tallades a rodanxes, l'oli, les dents d'all pelades i tallades verticalment, el llorer i les herbes que haguen triat. Ho tapem, ho sacsejem una mica i ho deixem macerar com a mínim una hora.
- Posem la barreja de la maceració en una olla (o cassola de fang) i ho portem al foc amb un pessic de sal. Quan estigui una mica calenta, li afegim les rodanxes d'albergínia i ho deixem tapat a foc mig tot remenant de tant en tant. Quan veiem que l'albergínia està toveta (que no es desfaci ehh), ho apartem del foc i ho posem en un xino per a que s'escorri l'oli i líquid sobrant.
- Tallem el formatge a rodanxes primes o a trianglets i ens disposem a emplatar.
- posem una primera capa de rodanxes d'albergínia i hi posem les rodanxes de formatge a sobre. Posem una culleradeta de tomàquet confitat i la repartim bé per la superfície. Tornem a començar el procés i repetim fins que el milfulls tingui el gruix desitjat.

En un dels milfulls hi he posat sèsam torrat per sobre... A mi el sèsam m'encanta però barrejat amb l'albergínia, a vegades em fa una mica de reacció alèrgica i he preferit no arriscar...

Bé, això és tot per avui... Suposo que l'actualització del divendres arribarà dijous ja que divendres me'n torno a la meva terra estimada i allà no em connectaré... (Suposo).

Apali

Bon profit a tothom i feliç entrada a l'estiu!!!

El meu primer "crumble"

Segueixo amb les receptes que, de tan fàcils, a vegades fa vergonya publicar... 

La veritat és que la primera vegada que vaig veure aquesta recepta, no li vaig parar massa atenció (per no dir gens)... Em va semblar una recepta d'aquelles que faig sovint: verdures al forn... I bé, la vaig ignorar... Un dia, vaig veure que aquesta crosta de sobre tenia certa gràcia i que es feia amb farina i aigua i ja em va cridar més l'atenció... Així que un dia que m'havia sobrat pa de pesto i ja s'havia assecat, vaig decidir preparar aquest plat... I, sincerament, em va sorprendre moltíssim! No deixa de ser tomàquet, carbassó i ceba tallats fins en una safata amb un bon raig d'oli i sal i cap al forn.. Però a sobre hi vaig posar el pa sec triturat (amb la picadora o a mà) i la cosa ja va ser "un altre rotllo"... Suposo que també hi va ajudar molt que el pa era de pesto, que li donava un gust mediterrà i boníssim, però, si no voleu posar-vos a fer pa de pesto, sempre podeu posar-n'hi de normal i posar-hi el pesto a part (entre les làmines de tomàquet i carbassó). És realment deliciós, fàcil i estiuenc! 

Sopa de coco amb mango i melmelada d'albercoc

 Abans de començar haig de dir que la pinta no li fa gens de justícia, al postre...  I és que és realment bo... I fàcil! La veritat és que ha estat una improvització perquè l'altre dia vaig fer melmelada d'albercoc i la volia fer servir... Així que, aquest és el resultat!

Necessitarem comprar: 

- Un pot de llet de coco

- Albercocs

- Sucre morè

- Mango en almívar (sona extrany però hi ha grans superfícies que en tenen)

Com ho farem?

- Primer de tot, preparem la melmelada (el dia abans). Si no volem complicar-nos la vida, la podem comprar, que n'hi ha de ben bones! Si volem fer-la, és ben senzill... En el post del resfresc de cirera us vaig enllaçar a una recepta de melmelada de cirera (aquesta)... D'aquí podeu treure la recepta de la d'albercocs...  (Ah, i no deixeu de fer un cop d'ull al blog... No és perquè sigui "paisana" meva però fa coses bones! jejeje). Jo ho he fet amb panificadora, que des que vaig aprendre a fer el pa a mà, no l'he utilitzat més i l'he "reciclat" per a fer melmelada... 

- Posem en un bol, aproximadament 10 cullerades de melmelada i la llet de coco. Ho remenem bé fins que quedi d'un color ataronjat. 

- Tallem el mango en trossos grossos i l'afegim a la barreja. A més, afegim unes cinc cullerades soperes de l'almívar. Remenem bé i ho guardem a la nevera fins a le postres...

Creieu-me, val la pena per la facilitat i pel resultat!

Cova de tomàquet amb hamburguesa

Queda molt xulo això de "cova de tomàquet" però no és més que pa de tomàquet... La recepta és la mateixa que la del "pan preñado" però amb 200g de tomàquet triturat natural afegits abans de l'aigua... Simplement això! El farciment és d'hamburguesa, carbassó, ceba tendra i parmesà però hi podeu posar el que vulgueu... Es tracta de posar els ingredients que us vingui de gust després de desgasificar i deixar-ho una mitja hora més en repòs i tapat... Tot igual que el pan preñado però amb ingredients diferents... Si és que en realitat, sóc poc original!

Gelats més que "xupats"

 I és que és tan fàcil fer aquests gelats que no se ni si se'n poden dir "gelats"... La qüestió és que ahir vaig fer melmelada de cirera i em va quedar molt líquida... Mentre pensava què fer amb l'almívar, vaig connectar-me al facebook i vaig veure que "La Receta de la Felicidad", un blog de cuina del que ja us havia parlat, havia actualitzat amb aquest gelat que havia fet amb una melmelada que li havia quedat massa líquida (ja és casualitat eh). Doncs aquest matí he decidit anar a comprar nata i posar-me a preparar aquests gelats... El rosa és de cireres i atmetlles i el blanc és de coco. És tan senzill com barrejar la nata prèviament muntada amb la melmelada (500ml per cada 500g) i posar-ho al congelador, ben tapat. Cada mitja hora, aniria bé anar-ho traient i remenant-ho una mica (jo ho he fet dues vegades, a la segona li he posat les atmetlles picades). Traieu-ho del congelador una estona abans de consumir-ho. A la propera, intentaré fer-ho amb format "polo"... De ben segur que també queda molt bé!

El de coco l'he fet amb llet de coco (aproximadament la meitat
de la quantitat de nata) i coco ratllat (sincerament, ho he fet a ull).

Senzill ho és i bo us asseguro que també!


Espero que les tardes estiuenques se us facin més llegueres, així!

Refresc de cirera

Fa calor, molta calor... Diuen que aquesta setmana en farà menys... També deien l'any passat que estàvem sortint de la crisi... Per si de cas aquestes prediccions corren la mateixa sort, he preparat aquest refresc de cirera com si d'una sangria es tractés... L'he fet de cirera perquè en vaig comprar bastantes per a fer aquesta recepta però al final, he pensat que en tenia moltes i que podia diversificar recepta... Aquestes cireres són bones, bones... D'aquelles grosses i fosques... Les compro a una parada de pagesos ecològics que hi ha cada dijous i cada dissabte al mercat i, la veritat, sempre han sortit boníssimes... El refresc és ben senzill i molt "resultón" (com diu la meva mare). Anem-hi!

Ingredients:

- 2 cullerades i mitja d'agave en pols
- Un bol ple fins dalt de cireres bones, bones
- Mitja poma
- Una llimona
- Aigua

Preparació:

- Traiem els pinyols a les cireres (jo n'he plantat uns quants, aviam si cola) i els posem en una jerra.
- Amb una mà de morter, aixafem les cireres per a que treguin una mica de suc (netes, eh).
- Netejem la llimona (si és ecològica millor, ja sabeu que sóc reivindicativa) i la tallem en quatre parts. L'afegim a les cireres.
- Pelem i tallem la poma en làmines i també l'afegim.
- Pressionem amb la mà de morter una mica més i afegim aigua (una mica més del doble del volum de la fruita).
- Afegim l'agave en pols i remenem bé.
- Tapem i ho guardem a la nevera per a que es refredi bé i poder-ho veure quan volguem.

Després de provar això, deixareu la coca cola! D'il·lusions també es viu, no? ;)

Recull de pans... ecològics!

Pa de xocolata i sal maldon

Pa d'espelta, civada i parmesà

Pa de cigrons

Pa d'espelta integral

Pa blanc de blat amb llavors de lli

"Pan preñado"

Tal i com us vaig dir ahir, actualitzo post ràpidament... I és que l'ocasió s'ho mereix... Aquesta era la recepta que s'estava coent ahir a casa... És ben senzilla i a mi em porta records d'infantesa i d'aquesta bellíssima persona que duc al cor. Ella el comprava a un poble en el que estiuejàvem, es deia "Las Navas del Marqués" , Àvila. La veritat és que en recordo poc del poble en si... Recordo que tenia uns carrers ideals per a jugar sense cap gran controlant-nos i que per arribar-hi, havies de passar camps amb vaques i braus. De la casa en recordo molt més... I és que no n'haviem fet gaires els meus cosins i jo, allà... En fi, doncs allà és on menjàvem "pan preñao"... Sempre havia pensat que un dia en faria... I crec que havia arribat el moment!

Espero que el gaudiu

Ingredients:

650g de farina de blat
25g de sucre
25g llevat de forner
300 ml d'aigua
50g d'oli d'oliva (el meu gran aliat)
pebre negre
sal
xoriçets

Preparació:

En un bol barrejem la farina amb el llevat i ho integrem bé.
Afegim la sal (unes dues culleradetes), el sucre i un pessic (generós) de pebre. Ho integrem bé.
Afegim l'aigua i barrejem. Quan estigui més o menys homogeni, li afegim l'oli i barrejem una mica més. Engrassem la superfície de treball i les nostres mans (a que no sabeu amb què? Molt bé, amb oli d'oliva!) i aboquem la massa que treballarem fins que es converteixi en una massa homogènia tant de textura com de color.
Deixem reposar en un bol tapat amb un drap durant 2 hores.
Passada aquesta estona, tornem a engrassar superfície i mans i desgasifiquem la massa. La tallem en trossos de la mida que volguem (més o menys que facin boles del tamany d'un puny) i els aplanem formant un oval pla. Posem el xoriç al mig i enrotllem. Repetim l'operació fins acabar la massa, tapem altre cop amb un drap i ho deixem mitja hora més. Mentrestant, posem el forn a 180ºC a preescalfar.
Passada mitja hora, posem els panets al forn i els hi deixem una mitja hora més, fins que es torrin lleugerament.
Deixem refredar i...Bon profit!!

El brownie com a excusa

És cert que ningú mor fins que no mor la última persona que el recorda... Suposo que sí... Però quan algú marxa però no li dius adéu, no li dius que l'estimes i que t'ha aportat moltes més coses de les que t'havies imaginat, et queda alguna cosa a dins... Digueu-me estúpida però mai m'havia plantejat que la "tita" se n'aniria... almenys no tan aviat... Era alegre, carinyosa i plena de vida... Però va dir que ja en tenia prou, que tenia molts estimats a l'altra banda que tenia ganes de retrobar... Espero que estigui bé allà on estigui, perquè (creieu-me que ho dic amb la mà al cor) s'ho mereixia... Era de les persones més bones i carinyoses que conec... Es desvivia per a que els que tenia al costat estiguessin bé, feliços, còmodes... I ho feia sentint-ho de veritat, perquè així era com ella era... d'una bondat sincera envejable... Ara, mirant el meu dia a dia, recordo les moltes coses que m'ha deixat. Algunes (la majoria) no es poden tocar, però d'altres sí... Els seus penjolls i braçalets que feia amb "avalorios" (com ella li deia) o algunes receptes que mai hagués imaginat que cuinaria amb una llàgrima als ulls... Però ho vull fer, serà la meva manera de dir-li que l'estimo i de donar-li les gràcies simplement per haver-me donat un tros del seu cor sense demanar absolutament res a canvi... Ahir vaig anar a Madrid a dir-li adéu, pensant que així sentiria que puc tancar una porteta... Però no puc, aquestes portes no es tanquen així i, de fet, no se si vull que es tanquin mai... Gràcies a Déu, el que tinc d'ella no m'ho podràn prendre mai. Amb mi morirà una part d'ella que em fa ser una mica millor persona. Bon viatge, tita...

A casa meva s'està coent una recepta de la seva terra, Galicia, recepta que us penjaré en el proper post, tan aviat com em sigui possible. Mentrestant, aquests brownies. La recepta tampoc és meva però us poso el blog d'on l'he tret. El secret és (per mi), canviar la mantega per oli d'oliva i no deixar que el brownie es cogui massa, per així menjar un "broulant"! Em perdonareu però no tinc massa humor per a transcriure la recepta... Us adjunto l'enllaç: És aquest

Torno el proper dia amb més ànims, espero que ho entengueu.

Arriba l'estiu

Sí, arriba l'estiu i la calor enganxifosa, els mosquits, els anuncis suats d'Estrella Damm (algu els ha dit que cansa l'anunci "nenmono-nenamona-llocpreciós-fent coses divertides"?). En fi, però també comencen les nits a les terrassetes, els banys al mar, el "gazpacho", les passejades nocturnes, els gelats i... la llimonada! En aquesta tarda d'estudi intens (casa meva sembla una biblioteca), m'he inspirat i he innaugurat l'estiu en aquest racó de món que se'n diu can Ximximiri... I què millor que obrir les finestres (que no se si ha sigut pitjor el remei que la malaltia) i preparar tè fred i llima-llimonada..?

Per favor, no tingueu en compte ni els blocs de pisos del fons de la imatge, ni la fulla seca de la menta (m'està costant Déu i ajuda tirar endavant aquesta petitona...) que li treuen una mica d'aquest aire tan bucòlic que pretenia amb les floretes, regal d'una germana nova que tinc ;)

Benvinguts al primer estiu de can Ximximiri!